La raó és òbvia, vénen eleccions i el partit governant ha perpetrat tantes barbaritats contra el poble espanyol que ja no té segura la victòria. De manera que han optat per imposar els seus propagandistes en les redaccions dels informatius perquè endolcen bé les notícies i els espanyols que encara s’atreveixen a veure, desprevinguts, aquesta televisió es queden tranquils i contents…
Així, en els telenotícies ja no tindran cabuda eixes desagradables imatges de persones desnonades de les seues cases perquè els seus membres s’han quedat sense treball i no poden seguir pagant la hipoteca, famílies senceres que són llançades al carrer pels mateixos bancs que han rebut milers de milions de diners públics, de tots, a fons perdut, per a evitar la fallida on els havia dut la pèssima gestió dels seus dirigents, quasi tots del mateix partit que governa. No eixiran imatges dels pobres que rebusquen menjar en els contenidors de fem o dels que malviuen als carrers absolutament abandonats perquè ho han perdut tot amb aquesta crisi capitalista, ni s’oirà una mínima anàlisi sobre les causes reals de tanta pobresa.
A la TVE no eixiran els suïcidis dels qui es tiren per la balconada desesperats quan van a desnonar-los, ni els dependents que es moren abans que els arriben les ajudes, ni els malalts d’hepatitis que moren també perquè ni la farmacèutica ni el govern els donen la medecina que podria salvar-los. No es veuran reportatges sobre els centenars de milers de joves, i no tan joves, que han emigrat perquè ací no pogueren trobar treball o el treball era en condicions inacceptables, miserables, neoesclavitud; açò mentre als majors ens baixaven els salaris i ens augmentaven els anys per a jubilar-nos, quelcom ben poc racional.
Tampoc parlaran de l’impagable deute públic que ha acumulat el govern en absorbir el deute privat, tapant els forats de les Caixes i empreses que ells o els seus amics dirigien, ni de la immensa fortuna que han dilapidat en obres faraòniques innecessàries, ni de les comissions i la corrupció generalitzada que podrix el partit del govern, ni dels vergonyosos indults als pocs dels seus col·legues que alguns jutges valents s’han atrevit a engabiar…
No, de la vida i els problemes reals no parlaran en la segrestada RTVE, en canvi sí que trauran, un dia sí i un altre també, el Gran Germà que balboteja a través del plasma i els seus sinistres ministres, que ens repetiran fins a la sacietat que estem eixint de la crisi, que l’austeritat s’acaba, que cada vegada hi ha més treball, que Espanya és un bonic exemple per als altres països i que vivim en el millor dels mons possibles, un país on fins i tot fa caloret en hivern… I lamentablement hi haurà gent que s’ho creurà, ací estan les enquestes que diuen que ja no cauen més en intenció de vot, que comencen a remuntar. Encara que potser siga una altra de les seues mentides, que repetiran com una lletania fins que ens la creguem.
És l’estratègia del nazi Goebbels, repetir una mentida infinitat de voltes fins que acabe convertint-se en una veritat, una estratègia tan vella i tan utilitzada pels mals governants com el “pa i circ” dels romans, al qual també ens han acostumat ací. De fet, ambdues les han aplicat a fons en TeleMadrid i en Canal 9, QEPD, on el nepotisme, la corrupció i la duplicació de plantilles va arribar a nivells tan vomitius que al final l’audiència va caure a índexs ridículs, potser ni els mateixos creients del partit governant ho veien. El resultat final el coneixem tots: un deute astronòmic, l’ens arruïnat i un tancament vil, indigne, vergonyós i caríssim. Ai! com sabem a València de ruïnes d’empreses públiques: Terra Mítica, Ciutat de la Llum, Ciutat de les Arts i les Ciències, Oceanogràfic, Aeroport de Castelló, Canal 9,… Ai dels valencians si no canviem ja!
És curiós com aquesta fauna corrupta s’omple la boca lloant l’empresa privada, tot i que ells no sobreviurien fora de l’empresa pública, perquè no saben gestionar cap empresa i viuen de parasitar allò públic com a sangoneres o vampirs. Si gestionen alguna empresa privada, o aconsegueixen subvencions i contractes avantatjosos de les institucions que han assaltat els seus còmplices, o prompte arruïnen aquestes empreses. Tenim els exemples paradigmàtics de Díaz Ferrán, aquell que va ser màxim representant de la patronal espanyola i hui està en la presó per blanqueig de capitals, alçament de béns i delicte contra la Hisenda pública; el de Rato, que quan dirigia el FMI no veié la crisi que tenia al davant i acabà d’arruïnar Bankia, duguent-se per davant milions de xicotets estalviadors; també tenim el de les concessionàries d’autopistes ruïnoses o les grans constructores que recentment han sigut rescatades amb milers de milions públics. Curiós capitalisme aquest que si hi ha beneficis són per als de dalt i si hi ha pèrdues les han d’assumir els de baix. Quina estafa i quina burla més gran!
La resposta col·lectiva a l’últim assalt a RTVE, o almenys la resposta dels col·lectius progressistes, hauria de ser d’absolut rebuig i denúncia, sense cap atenuant. I paral·lelament cal cercar canals alternatius de comunicació que ens permeten arribar al gruix de la població, perquè els grans mitjans escrits i audiovisuals estan endeutats o directament comprats per bancs i grans empreses, al servei de les quaranta multimilionàries famílies que dominen Espanya, i per tant llancen contínuament una informació esbiaixada, tendenciosa, aturdidora, embrutidora, sobre una població majoritàriament incapaç d’adonar-se de tanta manipulació.
Cal donar suport, doncs, a mitjans com aquest diari digital, que encara són lliures i cal crear d’altres més potents i independents dels poders fàctics, per a portar informació objectiva, veraç i raonable a tots els ciutadans. Ens estem jugant la democràcia i el benestar futurs…
