Per molt que la gent continue veient guerres d’extermini i ‘neteges’ genocides, el món no té futur si no existeixen interrogants. En alguns anys serà irreversible el final dels guetos, ja siguen locals o continentals. Si coincidim que el racisme és un mal inacceptable, l’únic destí de l’espècie humana és el mestissatge de sang i cultura. La consciència i la convivència no poden suportar l’abisme que separa la llibertat de la realitat en casos com el de Ferguson, nou símbol (i pareix que no es quedarà sol) d’una escissió que sobreviu als segles i a les generacions. Al S.XIX Hegel ja pensava que, en presència social, el símbol es converteix en signe de la no transparència de la societat a ella mateixa i de la distància que manté al seu interior entre l’ordre de la seua veritat i de la seua vivència ideològica. Sembla que res ha canviat al S.XXI
El més degradant és la impunitat que encara justifica reaccions com la de la població negra de Ferguson. Els precedents no han servit. Matar a tirs un ésser humà de diferent color és cada vegada menys freqüent, però un sol fet aniquila tota l’evolució i ens torna al principi de la lluita. La naturalesa humana fa il·lusòria l’eradicació dels crims, però repugna la visió a un escenari de drets civils en teoria consolidats. No fa molt de temps tirotejar una persona negra des de la trinxera de la llei i l’ordre no tenia les mateixes conseqüències que si abaties un blanc. Ara no hauria de ser així. El càstig precisa de totes les càrregues d’abominació i dissuasió que ajuden a reconciliar la llibertat amb la veritat. Martin Luther King va tindre un somni l’any 1963 que a dia de hui encara pareix una utopia. S’ha de lluitar perquè aquest somni es faja realitat i que per fi totes les persones siguen iguals.
