Nosaltres els valencians
La novel·lista que venia llibres d’altres
Hom veu aquesta jove exercint de llibrera sol·lícita en Tres i Quatre, en el CC Octubre, i no li quadra. Malgrat que ningú millor que ella i Eva Gisbert podrien portar la llegendària llibreria que va obrir Rosa Raga ( una llum en la cova feixista) i que finalment va passar a mans d’ACPV, l’entitat que més ha fet per la cultura d’aquest maltractat país en dècades de confusió i mala bava blavera.
Però és que la jove llibrera de mirada somrient que et rep, és Núria Cadenes (Barcelona, 1970), escriptora i periodista; i la seua vida ha estat una aventura des del principi. Per a començar, als seus 18 anys va ser acusada de pertànyer al grup Terra Lliure; i es va menjar uns quants (massa) anys de presó; un sinistre tour per diverses penitenciàries de la península.
La reclusió no va minvar les seues conviccions polítiques, sinó que la va fer més rebel i va tenir la virtut de potenciar una narradora excepcional. D’aquí els seus tres llibres sobre l’experiència: Cartes de la presó (3 i 4,1990), Memòries de presó ( 3i4,1994) i El cel de les oques (Columna, 1999). Manual per a resistents i dissidents.
Un bon dia, la barcelonina i pagesa Núria se’n va venir al sud, per amor a un valencià. Encara li dura, l’amor, i com a resultat, aquí tens el seu llibre Vine al sud! Guia lúdica del País Valencià (Columna, 2008)
Núria és valenciana,, catalana i balear, o siga, que creu en els Països Catalans, una mateixa llengua,un mateix ecosistema, una mateixa cultura, un poble. I aqueix fet no li sembla a Núria tant utòpic com poden pensar els qui es vanaglorien de correcció política i en canvi fan malbé el país amb cada decret.
Durant els anys que va estar entre reixes, els carrers de Barcelona i València es van omplir de pintades demanant el seu alliberament. Ara això ha passat. Hi ha una carrera llarga com a periodista en El Temps, i cada vegada s’aferma més com a narradora de gran qualitat, utilitzant la seua llengua amb suma brillantesa i gràcia. La seua novel·la El banquer ( Edicions de 1984, 2013) n’és un exemple.
Núria no sols escriu ficció sinó que s’interessa per la novel·la catalana amb energia d’investigadora. És autora d’una antologia de contistes valencians: AZ ( 3i4, 2009), premi Ciutat d’Elx 2008 i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians 2.010;
La Núria reportera també llança la seua esmolada mirada sobre els mitjans en la nostra llengua: “Això de la premsa en català és un drama. Diaris com El Punt i Avui han deixat de distribuir-se al País Valencià. No n’hi ha motiu. A Barcelona es va vendre més la versió en català de “El Periódico”.
L’escriptora Cadenes no descuida el seu paper de llibrera. Se sent a gust i estudia el món llibresc i els seus addictes. De fet les lleixes de Tres i Quatre, en l’esplèndid hall d’aqueix gran magatzem, esdevingut temple de cultura i activitats, ofereixen una sofisticada oferta de llibres. Qui vulga la versió en la seua llengua del darrer best-seller americà, que es passe pel carrer vianalt.
Per a Núria, València és una ciutat vital.” Era una ciutat de teatres. On estan ara? Ara intenten afonar-la, ofegar-la, però encara respira. Mira el proper Sant Joan, ací no és festa però aqueixa nit la celebració al Mediterrani és multitudinària, malgrat el poder, malgrat tot”.
Núria acaba de publicar un relat curt “Un mort a la cuina”en l’antologia Elles també maten (Llibres del delicte 2014). Un breu conte la utilització del llenguatge popular i el suspens del qual anuncien ja que aquesta llibretera de Tres i Quatre és una narradora que guarda dinamita literària. Tant explosiva com la seua concepció de la inexorable unitat dels tres vells i cults països del Mediterrani occidental. El dels cants d’Ulisses i les balades d’Ovidi. Amb dones com la Cadenes, l’esdevenidor sembla més interessant.
