Des del passat any Gandia compta amb dos museus significatius i que al meu parer paga la pena visitar, l’Arqueològic i el de Santa Clara, els dos instal·lats al cor del barri antic, a prop de la Col·legiata, l’Ajuntament i el Palau Ducal, com podeu veure en un entorn molt adient. Els museus que comentem ocupen part del que fou Hospital de Sant Marc, fundat pel Alfons el Vell al segle XIV, un edifici gòtic mudèjar en la mateixa línea del claustre de San Jerònim de Cotalba, també un altre monument i joia de gran bellesa i bon estat de conservació que es pot visitar a la Safor. Recorde que fa uns anys en una visita institucional a Gandia visití les obres que es feien a l’hospital i em vaig adonar de les possibilitats de l’immoble, cosa que ara he comprovat.

Doncs bé, el primer espai esmentat format per les antigues sales d’homes i dones de l’hospital està dedicat a mostrar els resultats de les excavacions que durant alguns s’han fet a la comarca, que comprenen el paleolític i el neolític, a les sales de forma didàctica és fàcil veure l’evolució de la vida en eixos períodes sorgint l’agricultura. S’ha prioritzat la comprensió sobre la quantitat de materials a considerar, el resultat, al meu entendre, és més que satisfactori. L’altre espai museístic és el de Santa Clara, nom que ve del cenobi que ha cedit o dipositat les obres que al seu interior es poden contemplar que van des del segle XV al XVIII, es tracta d’una selecció de les 400 obres que albergava el convent, entre les quals es troben autors com Paolo de San Leocadio, Joan de Joanes, Fray Nicolas Borràs, Paolo Matheis entre altres.

Cal reparar com la posada en funcionament dels dos museus amb la corresponent rehabilitació en un municipi que se sol identificar amb el turisme de sol i platja hi és al meu parer una forma de fer país, d’aproximació a la nostra cultura. Una bona iniciativa i una gestió de visita diària que diu prou a favor del Govern municipal. Tanmateix, al present cas s’ha produït un fet poc freqüent, i és que les monges han cedit part del seu fons artístic perquè la ciutadania puga gaudir d’ell, tot un exemple ja que no podem oblidar com l’Església, i al parlar de l’ Església ho fem en relació a les seues diferents congregacions, ostenta la titularitat d’un extens patrimoni tant en obres d’art com d’edificis. Fa temps que he treballat aquest darrer punt apreciant com ajuntaments i altres instàncies públiques no actuen amb eficàcia, en tant, les autoritats eclesiàstiques entrebanquen els drets dels ciutadans a accedir als béns culturals.

De nou insistiria: el patrimoni cultural forma part de la nostra identitat diferenciada, de vegades la seua recuperació i coneixement, no depèn sols de recursos econòmics, cal voluntat, imaginació, gestions… Quants espais ocupats o tancats podrien tindre ús públics? Quants objecte i obres d’art podrien ser accessibles per al conjunt de valencians i valencianes?

Comparteix

Icona de pantalla completa