Nou atac global a la ciutadanira

Des d’estiu de l’any passat, la Comissió Europea està negociant amb l’administració USA i el lobby empresarial, l’Acord Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP), a esquenes de la ciutadania. Hi ha un tractat similar, preparat per a ser ratificat prompte, entre la UE i Canadà, l’Acord Econòmic i Comercial Global (ZETA). Un dels objectius del TTIP i del ZETA és abolir els principals obstacles existents per a augmentar els beneficis empresarials. Si, com estava previst, el TTIP es signa al 2015, posarà en perill drets democràtics essencials com les normes, reglaments i estàndards sobre la seguretat dels productes alimentaris i de consum, protecció del medi ambient i gestió de productes químics tòxics, serveis financers i regulació bancària, regulació sobirana dels serveis, termes de patents farmacèutiques, drets laborals i democràtics i més àrees de política pública.

El ZETA i el TTIP també contindran l’anomenada “solució de controvèrsies entre inversors i Estats” (ISDS) que atorga a les empreses estrangeres el dret a portar als tribunals privats de corporacions els casos que consideren que redueixen el valor de les seues inversions, desafiant directament les polítiques i accions dels governs.

EUA pretén que les empreses puguen denunciar els Estats si aproven una llei que perjudique l’activitat empresarial que s’haguera aprovat anteriorment. Açò significaria donar un nou dret i poder a les multinacionals nord-americanes per a denunciar davant un tribunal comercial transatlàntic de nova creació a qualsevol llei o decisió judicial de caràcter social, ambiental o sanitari. Tal instrument anul·la el sistema judicial en l’àrea econòmica i només privilegia els interessos de corporacions i mercats financers així com la globalització neoliberal.

Aquest tractat implicarà greus perjudicis a les empreses locals que hauran de competir en desavantatge amb les multinacionals nord-americanes. Però hi ha un altre aspecte que pot implicar greus perjudicis als governs locals, autonòmics i estatals, car una altra de les demandes claus de les patronals en totes les negacions comercials ha sigut garantir que la compra pública (contractes de governs locals, autonòmics, estatals) siga oberta a la competició global, contràriament als recents programes econòmics del Govern que pretenien afavorir contractes amb xicotetes empreses locals enfront de les empreses multinacionals com una via de donar suport a les economies locals per a recuperar-se de la crisi financera, posant en risc els criteris de suport a la compra local o els avanços que es puguen realitzar en matèria de clàusula social o compra ètica.

Per tot açò, cal manifestar el rebuig a l’esmentat tractat de Lliure Comerç entre Estats Units i la Unió Europea i a l’opacitat en la seua negociació, així com instar la Comissió Europea que cesse les negociacions i que opte per un procés més transparent, exigint la celebració de referèndums en tots els països on les seues respectives constitucions prevegen aquesta disposició.