Hem d’anar al fons de les coses. No creure’ns que la realitat ha de ser sempre com és a hores d’ara. Mirem-la amb uns ulls nous i clars, sense els prejudicis d’on ens fan viure. Pensem amb llibertat. No necessitem cap rei, cap militar, cap polític, cap alt funcionari que ens mane, perquè en el cas que calguera manar, nosaltres ja en som prou. A més a més, la política no és manar, sinó pactar, posar-se d’acord. La política ha de ser una eina per a viure, no perquè uns altres visquen aprofitant-se de nosaltres. Als valencians ens convé una administració pròpia, descarregada dels ressorts borbònics o paralitzants, simple i eficaç, i unes relacions confederals amb els nostres veïns, d’igual a igual, i mentre valga la pena mantindre-les, perquè l’error és criticar els països petits i no criticar el gegantisme que ens ha dut a la ruïna vital.
