Ara ens cal que el govern de la Generalitat, tal com deien, i duien als seus programes els partits que li donen suport, facen realitat un ens públic que acomplisca la seua funció segons del que s’entén per una televisió pública al més aviat possible. No cal situar el 9 d’octubre com si fos una espasa de Dàmocles, com han promès alguns. Però tampoc podem esperar dos anys de comissió parlamentària com volien altres, hem de (re)trobar-nos amb els informatius, els debats, els dibuixos, els documentals, els reportatges…
I amb la plantilla laboral que ho faça possible, respectant els drets laborals de la gent treballadora que va ser víctima, com tants altres, de la política neoliberal del govern del PP. L’anàlisi del comportament de la plantilla de RTVV no pot fer-se al marge de la realitat que es dóna al conjunt dels llocs de treball o de no treball i de la realitat sindical després de dècades d’ofensiva neoliberal. Creiem que aquest mes de setembre ha de ser aprofitat per enfortir una aliança necessària entre el Govern de la Generalitat, la ciutadania del PV, els i les treballadors/es de la RTVV i el moviment sindicat que hauria de servir perquè el 9 d’octubre pogueren anunciar la prompta reobertura amb tota la dignitat que el nostre poble mereix.
Estarem joioses si aviat poden tornar tots dos canals de televisió amb la qualitat i la dignitat necessària, i si és el 9 d’octubre millor, però també volem poder sintonitzar la ràdio i poder sentir-nos al nostre País i que tot el nostre potencial cultural puga deixar de ser vetat i perseguit. Sense més ni menys que una RTVV normal en un País normal i amb tots els accents que som nostres i ens fan imparables.
