Qui té una mica de terra ací pot plantar ara, a l’octubre, cols, enciams, bledes, espinacs, raves, carlotes, faves, etc. Són hortalisses de la temporada que no solen donar molt de treball, només demanen els regs imprescindibles si no plou, desherbar de tant en tant i cavar una mica per a airejar el sòl.
I els qui no tenen terra, en alguns municipis poden accedir a parcel·les xicotetes,d’uns 50 metres quadrats, que ofereixen els ajuntaments als jubilats, aturats o simplement a aquells ciutadans que volen entretenir-se conreant la terra. Generalment es posa com a condició que la cuiden mitjançant tècniques ecològiques i paguen una quota simbòlica per al manteniment dels serveis comuns: aigua, llum, guarderia, etc.
Els horts familiars urbans o periurbans van en augment perquè serveixen per a fer exercici saludable, perquè els ciutadans amb escassos o nuls ingressos puguen autoproduir-se aliments bàsics de qualitat sense a penes cost i també per a millorar l’entorn de les nostres ciutats, sovint d’estètica lunar pels solars semiabandonats en espera d’una nova onada especulativa de la construcció. A més, connecten les persones amb el món natural, les fan valorar més els productes que vénen de la terra i propaga l’agroecologia.
Igual ocorre amb els horts escolars, on xiquets i joves aprenen a conèixer l’entorn natural, a treballar el camp de forma respectuosa, a valorar-lo i també a no rebutjar les verdures. Seria molt positiu que tots passàrem per l’hort ecològic escolar.
On encara els ajuntaments no ofereixen parcel·les familiars als seus ciutadans,aquests aguditzen l’enginy i a voltes planten en tests, garrafes de plàstic retallades o calaixos reforçats, en les terrasses o balconades, sempre controlant que el pes de la terra siga lleu per a no posar en risc l’estructura de l’habitatge. Lògicament estan molt limitats per l’espai i el pes.
En definitiva, es tracta d’una activitat summament interessant que hauria de ser fomentada des de les institucions, facilitant parcel·les als sectors més necessitats i interessats, i realitzant cursets d’introducció a l’horticultura ecològica. També ací en la Ribera perquè, encara que els pobles són eminentment agrícoles i minifundistes, la major part de la població no té terra i hi ha grans parcel·les urbanes o periurbanes actualment sense ús…
És temps de plantar i, tal com va l’economia, cada volta fan més falta els horts ecològics familiars.
Més informació en aquest, aquest altre, aquest tercer i aquest últim quart enllac.
