Perquè, vist el panorama, d’això es tracta, si serem capaços o no, davant les previsions de col·lapse “civilitzatori”, de saber reaccionar i canviar el model de societat que s’ha muntat als darrers segles industrials i hipercontaminants, en l’ús de combustible fòssil que amenaça en endur-s’ho tot per davant, si més no les societats humanes. També el llibre “En la espiral de la energia. Història de la humanidad desde el papel de la energia (però no solo)”, volumen I i “Colapso del capitalismo global i civilizatorio” volumen 2, de Ramón Fernández Duran i Luis González Reyes, va en aquesta línia d’analitzar els perills greus de la situació actual i proposar canvis de model per a construir societats justes, democràtiques i més sostenibles. Cal pensar el col·lapse com una oportunitat per a intervenir i transformar la realitat perquè, al remat, “l’esperança” es basa en el desig actiu de gran part de la població de viure amb dignitat, de poder viure superant tantes amenaces i contratemps com els que se’ns presenten en el declinar de les societats industrials.
Per fortuna, tot i que aquests debats contemporanis no arriben massa al País Valencià, el director de l’Ara, Carles Capdevila, a “Converses sobre el món que ve”, tots els diumenges, al diari Ara, fa unes entrevistes extraordinàries sobre aquests intel·lectuals que venen a Barcelona o va a buscar-los a les seues cases, com a Steiner, Richard Sennett, etc. per explorar sobre el seu saber i mostrar-nos les seues propostes i anàlisi sobre la realitat de hui dia.
El diumenge 26 d’abril d’enguany, Capdevila conversava amb Naomi Klein perquè acaba de publicar “Això ho canvia tot. El capitalisme vs. el clima”, Editorial Empúries. Un llibre de 812 pàgines que cal llegir per posar el debat sobre el canvi climàtic i la possibilitat de col·lapse ‘civilitzatori’ a l’agenda central de la política i al si dels moviments socials.
Naomi Klein abans va escriure els best-sellers internacionals com “No logo” contra la incidència i la penetració de les multinacionals en les nostres vides i ànimes, explicant com ens afecta això de la globalització i després a “La doctrina del xoc” va analitzar les conseqüències de l’austericidi i de les polítiques neoliberals, com una guerra dels més rics contra els pobres i les classes mitjanes. Eren temàtiques, en bona part, ‘pròpies’ de l’esquerra tradicional.
Ara, Naomi Klein, busseja en l’ecologisme i aborda el perill més gran que ha amenaçat mai la humanitat: la guerra del nostre model econòmic capitalista contra la vida a la Terra.
També ens han dit que es tractava de la ‘condició humana’ que els homes som massa cobdiciosos i egoistes per fer front a aquest desafiament. Però, de fet, arreu del món la lluita per la nova economia i contra l’extracció imprudent ja està tenint èxit de formes tan sorprenent com estimulant. I recordem que sovint els humans hem fet esforços i sacrificis, quan hem vist que paga la pena per guanyar el futur o millorar les condicions de vida, durant les guerres o després de les guerres. De fet, durant les imposicions austericides, s’estan acceptant retallades i sacrificis perquè uns pocs s’enriqueixen més i augmenten les emissions contaminants que afavoreixen el canvi climàtic i posen en risc la vida humana a la Terra.
Klein sosté que el canvi climàtic és un toc d’alerta a la nostra civilització, un missatge potentíssim dit en la llengua dels focs, les inundacions, les tempestes i les sequeres. Ja no hi ha prou de canviar les bombetes. Ara cal canviar el món, abans que el món canviï tan dràsticament que ens pose en perill a tots. O ens belluguem o ens enfonsem. Critica els grups ecologistes per haver fet servir en el passat, segons ella, arguments apocalíptics o catastrofistes perquè creu que així s’espanta a la gent i no s’aconsegueix implicar en l’activisme per canviar les dinàmiques contaminadores que contribueixen al canvi climàtic, tot i que admet que si les dades, hipòtesis i previsions científiques, van com van, un augment de 2º o 4º Celsius ubicaria les societats humanes en un desastre espectacular.
En una entrevista a la TV admetia Klein que el procés de documentació durant cinc anys l’han dut a conclusions radicals. El capitalisme es basa en ‘créixer o morir’, la qual cosa, si continua el model de creixement i el desig compulsiu de consumir, ens porta a una situació insostenible i molt crítica per a nosaltres i les generacions futures a curt termini.
Klein afirma que si actuem estem a temps, però hem de canviar el model productiu, de consum i de viure. El capitalisme no ajuda a frenar el canvi climàtic sinó que l’incentiva. Hem de canviar les industries basades en combustibles fòssils per energies alternatives molt menys contaminants. La crisi a l’estat espanyol i altres països, en compte de ser un motiu per activar les energies alternatives (solars, eòliques, etc.) ha servit per activar el ‘fracking’, l’extracció de gas, de petroli, de carbó, destrossant ecosistemes i generant més canvi climàtic, perquè només es pensa en els beneficis econòmics sense mesurar les conseqüències desastroses per al medi ambient i les societats humanes.
Aquest llibre sobre el canvi climàtic, és, segons confessa Klein, un escrit per a la gent que no lleig llibres d’ecologia, amb l’objectiu de posar en contacte els moviments socials per construir la infraestructura del canvi.
Denuncia com els grups negacionistes, en realitat no són científics sinó grups neoliberals que reconeixen que neguen el canvi climàtic perquè no volen canviar l’eix bàsic del capitalisme i no volen que la gent d’esquerres i els ecologistes intervinguin en la transformació social, tot i que siga una opció suïcida la del negacionisme. Aquests grups neoliberals estimulen la ignorància i la desinformació perquè res no canvie perquè saben que per lluitar contra el canvi climàtic és necessari redistribuir la riquesa i fer avançar l’economia des del terreny dels beneficis econòmics fins a l’esfera pública No volen que res canvie, perquè la dreta treballa per a beneficiar els interessos de les elits de poder.
A l’entrevista de TV Klein va recomanar el llibre “La primavera silenciosa” de Rachel Carson, escrit als anys seixanta contra els pesticides i verins químics DDT que amenaçaven en liquidar tots els ocells i deixar una primavera silent.
En la conversa amb Carles Capdevila, Klein afirma “estic convençuda que podem canviar, del que no estic convençuda és que ho acabem fent”. Explica que en el canvi de sistema econòmic i tecnològic, en la transició cap a les energies alternatives, no pot ser que tots siguen guanyadors, “win-win”, sinó que “per canviar l’economia hi ha d’haver perdedors”. Proposa canviar la mentalitat, un nou sistema de transport i d’energia renovable, invertir en professions amb baixes emissions de CO2, a més de l’establiment d’una renda bàsica de ciutadania. La crisi ha obert un espai per a un nou model de societat. En canvi, a l’estat espanyol, el govern del PP ha aprofitat la crisi amb el missatge que hem de salvar l’economia tot i que siga sacrificant el medi ambient, per això penalitzen les energies verdes, promouen el “fracking”, perforen per buscar petroli, permeten el transport de gasoil en vaixells i portacontenidors perquè es provoquen abocaments i contaminacions marines… Elogia els moviments socials que lluiten pel dret a decidir, que treballen per descentralitzar el poder i canviar les institucions per a fer possible un moviment energètic realment democràtic; critica Klein el preus increïblement alts de l’electricitat a l’Estat eapanyol i l’abusiva concentració del mercat energètic en unes poques mans i proposa que canvie la manera com es genera l’electricitat i qui n’és el propietari, lloa moviments com ‘Somenergia’. Perquè el que cal són solucions creatives, que no ens obliguen a triar entre clima i economia.
Elogia Kein els qui es mouen no tant en contra dels carburants de combustible fòssil o de la mineria, sinó els qui es mouen per amor al territori. Textualment diu: “Això és molt bonic. Es tracta de moviments en què es respira un ambient alegre. Vaig fer una mena d’immersió en alguns d’ells i em van nodrir des d’un punt de vista espiritual i emocional. És fantàstic estar al costat de persones que s’estimen el lloc on viuen, les seues famílies… Hi ha moviments que lluiten contra l’explotació minera del territori que estan formats per productors de formatge, per forners, mares joves… Això és fantàstic, però és evident que hi ha un corrent en el moviment mediambiental que té un tarannà misantrop, que pensa que els éssers humans són com un càncer per a la Terra… Persones a les quals els agrada la natura però no la gent […]. Jo no em considere una ecologista abans que cap altra cosa, d’alguna manera he arribat fins aquí procedent del camp de les persones, més que no pas de la natura, i crec que això ha de canviar. I ho esta fent. Està canviant”.
Cal concretar els canvis perquè no s’accelere el canvi climàtic, per això Klein està treballant per acostar els moviments mediambientals i els sindicats al Canadà, una tasca que reconeix que és molt difícil, perquè l’economia canadenca és molt dependent dels carburants fòssils.
Al remat, preguntada si d’aquí a deu anys el món serà millor, respon Klein:
“No endevino el futur, però crec que d’aquí a deu anys haurem ‘avançat’ molt pel camí d’una economia que ja no sigui tan dependent dels carburants fòssils. I encara més important, tindrem un sistema econòmic més humà, més preocupat per la societat, que ja no mesurarà el grau d’èxit prenent com a única referència el creixement material, sinó preguntant-se si una activitat econòmica ens aporta seguretat, felicitat, benestar. És possible, no és forassenyat imaginar-s’ho. Després de tot, les úniques opcions que tenim damunt la taula a hores d’ara són una bogeria: ens encaminem cap a una Terra inhabitable, apagarem el Sol fent servir sulfur, fertilitzarem els oceans… Quina d’aquestes opcions li sembla més esbojarrada?”.
En algun moment del seu llibre sembla que Naomi Kein és molt crítica amb el moviment ecologista, de manera injusta, sobretot, quan diu que alguns ecologistes han ‘alarmat’ a la població, quan al meu parer, això no és així perquè la realitat és molt més espantosa que els discursos ecologistes, que no estan a l’alçada de la crua realitat real. Implicar-se o no en l’activisme ecologista potser no depèn tant dels relats, que també, sinó d’una societat que no acompanya i es gira d’esquenes o posa el cap sota terra com els austruços. No obstant, té raó quan critica les complicitats i aliances entre l’ecologisme ‘reformista’ i el capitalisme verd que no qüestionen el model de l’OMC (Organització Mundial de Comerç). En canvi, en alguns moment, sembla que idealitza una mica el moviment obrer, que també ha sigut ‘còmplice’ de seguidisme del muntatge de la societat industrial contra l’agricultura ecològica, l’Horta, la natura i els habitants dels països del sud, tot i que és prou realista i en les discussions amb els sindicats canadencs en el seu intent d’harmonitzar els interessos ecologistes i de la classe treballadora, reconeix que és difícil. És evident que per a canviar de sistema capitalista, per a una transició cap a una societat ecològica i molt menys contaminant, cal comptar amb el moviment obrer, però un moviment obrer i ecologista crític amb el capitalisme que ens duu a l’extermini. Sense amenaces, serenament, cal advertir que si s’entretenim, és a dir, si badem, farem tard.
Fa poc es va fer un debat al Botànic entre moviments socials i ecologistes Per l’Horta i alguns partits polítics del País Valencià i de l’Estat espanyol, després de l’aparcament que ha fet l’actual alcaldessa de la revisió del PGOU per carregar-se unes 500 hectàrees de l’Horta de València; hi ha un vídeo de Per l’Horta, l’Horta és futur, que podeu veure i el 16 de maig hi ha prevista una manifestació en defensa de l’Horta des d’entitats veïnals, socials, sindicals, ecologistes, llauradores, etc. Al meu parer, s’hauria de fer el mateix perquè tots els partits polítics que volgueren es comprometeren en la lluita contra el canvi climàtic. Defensar l’Horta i anar en contra de l’ús de combustibles fòssils, vehicles privats, etc. és lluitar contra el canvi climàtic i contra la fam al món. És canviar de sistema alimentari, deixant un sistema enverinat i criminal que emmalalteix la gent i ens fa còmplice de la destrucció de l’Horta, com va denunciar, de manera molt valenta, el llaurador ecològic Vicent Martí. demanant més responsabilitat als consumidors. També Empar Puchades, de Castellar-Oliveral, va intervindre defensant un canvi de model, un canvi de paradigma, basat en el decreixement i la sostenibilitat, per a no destruir ni un pam de terra més i revertir el procés de destrucció de l’Horta de València de les darreres dècades. Ho podeu veure al vídeo.
Recordem que el dissabte, dia 16 de maig, a les 18 hores de la vesprada, hi ha manifestació, convocada per ‘Per l’Horta’ i molts d’altres col·lectius socials, ecologistes i polítics; eixirà des de la Plaça de l’Ajuntament de València, després de la crida de Xavi Castillo
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
