Els éssers humans ens sorprenem i ens alegrem quan veiem monuments històrics com les piràmides d’Egipte, les de Chichén Itzá a Mèxic, la Gran Muralla xinesa o el Partenó d’Atenes. També quan contemplem quadres o escultures com la Mona Lisa de Leonardo da Vinci, les Menines de Velázquez, el David de Miguel Ángel o el Pensador de Rodin. I és lògic perquè suposen un treball magistral, una gran obra pel que fa a l’art, la tècnica i la paciència humana.
De la mateixa forma hauríem d’emocionar-nos quan veiem arbres mil·lenaris o centenaris, que són vertaderes obres mestres de la Naturalesa. Aquells monumentals Sequoies d’Amèrica del Nord, que arriben fins a 28 metres de circumferència en el tronc, mesurats a 1’5 m sobre el sòl; l’immens Xiprer Moctezuma del Tule, amb uns 36 metres de cintura; el Baobab gegant de Senegal, amb més de 30 metres, etc. Quina magnífica enginyeria la d’aquests arbres capaços de pujar aigua i minerals fins a les seues altíssimes copes, que a voltes superen els 100 metres d’altura, per a repartir després els aliments que produeixen amb la fotosíntesi en les seues fulles per tot l’arbre, fins a l’última cèl·lula de les seues arrels! Són meravelles biològiques.
Nosaltres també tenim ací monuments arquitectònics com les Torres de Serrans, la Llotja de València o el Palau del marquès de Dosaigües. I obres d’art tan dignes d’admiració com els quadres de Ribera i de Sorolla o la Dama d’Elx.
Anàlogament, gaudim d’arbres tan magnífics com la Morruda, una olivera de Sogorb de 1500 anys d’edat que va ser plantada a principis de l’Edat Mitjana; la Carrasca de Culla, amb 6’4 m de cintura i uns 500 anys que va nàixer en ple Renaixement; el Garrofer del Baró, amb 8 metres de circumferència troncal i uns 300 anys d’edat, de l’època del Barroc; el Pi de la Devesa, el Castanyer d’Almedíjar, l’Om de Navajas, els Ficus de València, etc. Tots són certament monuments biològics que hauríem de cuidar tant o més com cuidem un quadre de Velázquez o l’Alhambra de Granada per la seua bellesa singular i perquè la seua durada és limitada.
En aqueix sentit, per a conèixer-los, gaudir d’ells i conscienciar sobre la necessitat de protegir-los, La Ribera en bici dedica l’actual sèrie de ciclorutes a visitar els arbres monumentals de la nostra comarca. I aquest diumenge, 11-01-15, anirem a veure el Pi Redó, situat a uns 7’5 km d’Alzira, en bici, sense presses i per camins rurals plans.
