Els líders polítics de la Unió Europea han acordat acabar amb el problema d’un cop de ploma.
Solució al problema dels refugiats: acabar amb ells, expulsar-los, ignorar-los, ficar-los en camps de concentració, que vagen morint-se, que desapareguen, que no ens molesten.
Gran acord! Contra els éssers humans més vulnerables de la Terra, que fugen de països devastats per la guerra que la mateixa Europa ha bombardejat.
Es riuen entre dents, se’ls imaginem dient: «Que se’n vagen, que no vinguen més. Que es podrisquen en els filferros de Turquia, o que els engolisca el mediterrani, però ací en la nostra casa no entraran, perquè nosaltres no volem.» La desvergonya ha arribat tan lluny que s’han permès embrutar-se amb diners tacats de sang.
El president de Turquia es quedarà amb aquests milers d’éssers humans; homes, dones, xiquets i ancians i faran amb ells el que els done la gana. Que els tire una mica de menjar, com als animals, mentre aguanten entre fanguers, pluges, fam i fred i qui no aguante, un menys i diners al pot. Així, de passada, va fent mèrits per a la futura annexió a Europa.
La meravellosa Europa de la Solidaritat, Llibertat i Fraternitat s’ha convertit en un monstre que devora xiquets i majors sense cap pietat ni motiu, per pur egoisme, com si pensara que compartir el pa és la fi de la humanitat.
Ells, els llustrosos i panxacontents dirigents, no senten el clam dels ferits, els que estan a la intempèrie, amb tota la seua vida i pertinences al coll. Són incapaços de mirar-los als ulls. A les mares que van cridant en les nits fosques i desesperades perdudes en les fredes aigües del mediterrani que —potser― s’engolirà els seus fills, els seus éssers estimats i ara solament els queda l’alè per a dir: “Auxili, vull viure!” Però, no.
Els representants polítics de les nacions d’Europa no senten vergonya del que fan, del que diuen, del que signen… Sentències de mort a milers!
Tan difícil és donar-li la mà a un ésser humà que solament diu…, vull viure?
Tenim al capdavant de les nostres més altes institucions i governs, autèntics monstres amb pell d’humans. La història es repeteix. Aquesta tragèdia ens recorda a la més negra de la història recent, l’extermini nazi. Igual que aquell bèstia hitlerià quan manava sense escrúpols cremar els jueus en cambres de gas per a fer-los desaparèixer de la faç de la Terra, aquests d’avui no es tallen un pèl veient com les noves cambres de gas, que són les aigües gèlides de les nits fosques del Mediterrani, devoren milers i milers d’humans, inclosos nounats, sense una estadística responsable que els òmpliga de vergonya.
¿Quantes vides d’éssers tan innocents com aquells jueus alemanys estan en el fons del mar per la voluntat inhumana d’aquests dirigents i les complicitats de tants i tants ciutadans europeus que hem perdut el valor de la vida humana?
Ahir cambres de gas, avui fronteres tancades i mar obert cap a un altre holocaust. Ahir destorbaven els jueus, avui els Sirians i demà…, qui? Miserables, malparits.
