No, no crec que a hores d’ara puguem respondre amb ironia o atacs rabiosos a un senyor que, en un plenari d’Elx, va atacar Mireia Mollà, coaccionant-la a no parlar la llengua dels valencians amb una comparació insultant per al valencià, que al capdavall és una llengua romànica, com el castellà o el francès. No, ara ja no es pot actuar així. L’ús social de la nostra llengua es troba en una situació de màxima fragilitat, a causa de les polítiques reaccionàries, poregoses o plenament en contra de la seua existència. No, ara o mai, com diria Joan Fuster, la llengua pròpia no resistiria molts més atacs. Cal, doncs, legislar a favor de la seua pervivència. I a tots els plenaris del País Valencià, que cada volta que es vaja contra l’ús del valencià, un a un els regidors s’alcen i recorden a tothom que aquesta és la nostra llengua.
