Després, l’altra filla petita de la meua companya, va localitzar un vídeo on l’alcaldessa abans de pujar a fer aquell discurs tan eloqüent, dalt de les Torres de Serrans, que ha sigut la riota de tot l’Estat espanyol i part de l’estranger, anava borratxa, llençant petards a tota màquina, rient, botant, aferrant-se a la caixa de masclets contra la pitrera, com si fora el seu tresor de pirata i enviant a la merda -en castellà- a un hipotètic ciutadà, company o servent, que li demanava que li donara algun petard… Sembla que per pujar-la a les Torres de Serrans fou una tasca hercúlia, no sé si arribaren a pujar-la amb una grua perquè no hi havia manera.
No em va estranyar gens que fera aquell parlament a la Crida fallera on destrossava el valencià, fent-lo un drap, com fa amb l’Horta de València, perquè tot i que ella es proclama “la més valenciana del món”, destrossant l’Horta, la llengua i la cultura valenciana, mai abans havia dit res en valencià més que “senyor coeter ja pot començar la mascletà(da)!”… No obstant, ella i els seus, del PP, han tancat RTVV, s’han apuntat a teories secessionistes anticatalanistes, a descabellades invencions de l’origen iberista o mossàrab del valencià, a inventar-se una inquisició antivalenciana de les senyals d’identitat per reduir València a una secta perillosa a l’estil del franquisme i el nazisme.
A l’endemà, havíem quedat amb gent de Castellar-Oliverar davant de l’ajuntament de València, per lliurar signatures en defensa de l’Horta contra el PGOU de l’alcaldessa de València que vol carregar-se l’Horta… la infàmia del discurs de Rita Barberà va eixir, la majoria de la gent sentia vergonya aliena… Hi havia algú que tractava “d’eximir-la” una mica al·ludint al seu estat alcohòlic, alguna altra persona, massa “naïf”, va dir que quan va oir allò del “caloret de l’hivern” pensà que l’alcaldessa estava pensant en uns poemes de Vicent Andrés Estellés on escriu sobre “la primavera d’hivern”… Li vaig dir, contundent, a aquesta la companya de Castellar que la senyora Barberà no s’ha molestat mai a llegir cap llibre en valencià i molt menys de Vicent Andrés Estellés. Al seu cap només tenia una gran buidor tot i que al cap d’uns dies va eixir dient que li havia passat allò, de bloquejar-se, perquè s’havia preparat un discurs d’una profunditat “intel·lectual” esgarrifosa. Rita la gran intel·lectual inter-galàctica, que fa uns discursos inintel·ligible perquè se’ls prepara en excés i la gent que l’escolta no l’entén…
A l’endemà, finals de febrer, vam fer una roda de premsa davant de l’ajuntament de València, en defensa de l’Horta (Enric Navarro, Empar Puchades, Rafa Osuna d’Alboraia…), mentre el discurs de l’alcaldessa encara estava en boca de tothom. L’amiga Roser Santaeulària deia que calia exigir la dimissió immediata de l’alcaldessa, que això era intolerable… Després, com fèiem alguna “brometa”, amb sarcasme, dient que potser encara la votaran més a la ciutat de València, o que Lo Rat Penat i la RACV, traurien un certificat per a dir que allò de l’alcaldessa era “l’autèntic valencià”, se’ns va renyir dient que no havíem de fer bromes ni menysprear la intel·ligència de la valenciana gent, tot i que durant 24 anys la gent han estat votant per majoria a una alcaldessa així… s’insistia a dir que els fallers hi estaven indignats, cosa que jo posava una mica en dubte, en el sentit que això fóra molt massiu perquè després de tantes ignomínies, ja fan tard.
Em sembla que la gent que al·ludeix a l’estat etílic de l’alcaldessa o a que estava envoltada per falleres i que això la podia excitar i fer-li entrar una “caloreta” corporal enorme, només són intents de ‘rebaixar’ una mica la gravetat de l’assumpte, que no és d’ara mateix, que dura més de 24 anys, sense dir ni mu en valencià, quan si contem els anys de regidora d’AP-PP i d’alcaldessa, en porta més de 30 anys vivint de l’erari públic valencià, menyspreant la nostra llengua, deixant-la de banda, ignorant-la, fent que s’oxidara del tot en la seua possibilitat d’expressar-se en valencià públicament… en creure que és molt més valencià llençar petards i pets que expressar-se correctament en valencià. Algú s’imagina un alcalde a Madrid, Londres, Barcelona o Paris, que no saberen expressar-se en la llengua pròpia de les seues respectives ciutats?
He oït dir, a la tertúlia Bausset, del Micalet, que això l’alcaldessa ho havia fet a propòsit, que ella sabia parlar el valencià… cosa que està per demostrar… No puc entendre que siga tan imbècil que vulga fer, públicament, el ridícul parlant un valencià impresentable… Em replicaven dient que ho havia fet perquè odia tant el valencià que no pot evitar destrossar la llengua, encara que quede patètic… No m’ho acabe de creure. Pense que la senyora alcaldessa no pot evitar parlar tan malament el valencià perquè no l’ha parlat mai… Potser, inconscientment, odia tant el català-valencià, que no pot evitar destruir-lo del tot, és una manera de renegar dels seus orígens catalànics i valencians que duu als seus cognoms, en considerar que només li cal expressar-se en la llengua dels monarques espanyols de Madrid, davant els quals sempre s’agenolla, submisament i indignament. El que alguns presenten com a “eximents”, l’estat etílic o els efluvis eròtics envoltada de falleretes, no són sinó ganes de rebaixar la gravetat de l’assumpte… em sembla que ella és així “de manera natural”, encara que haguera estat sòbria i no èbria, i sense cap entorn femení, també s’haguera expressat malament en valencià, com el provincià de Castelló, Alberto Fabra, que, en el seu provincianisme, és incapaç de llegir en valencià correctament i sense semblar que s’expressa en xinés.
El que m’ha fet vessar la gota d’aigua, de la indignació, per a fer-me escriure sobre aquestes qüestions és que un amic que va a un seminari a la Facultat de Dret em va contar que en una classe va eixir al debat el discurset del “caloret faller” de l’alcaldessa de València; alguns, molt pocs, criticaren el nivell lingüístic de l’alcaldessa, el professor de “dret” la va defensar, dient que allò important no era si un polític sabia parlar bé, personalment, el valencià (ell ho devia considerar un defecte, un vici o un demèrit!), sinó que el seu partit, impulsara unes polítiques lingüístiques en defensa del valencià i, va reblar el clau, això era “indubtable”, el PP retolava els carrers en valencià, posava els cartells a les parades del bus en valencià, ‘promocionava’ i ‘defensava’ el valencià a tots els àmbits… El meu amic em va dir que, tota la classe, d’una trentena d’alumnes, tots s’expressaven, únicament i unànimement, en castellà (professor inclòs), i em deia que si jo haguera estat allà, s’haguera armat un gran canyaret… perquè tu hagueres parlat en el català de València i hagueres recordat que el PP ha tancat RTVV, que ha fet minvar el valencià a l’educació, ho retola quasi tot en castellà (carrers, rètols als hospitals, al bus, al tren, als parcs…), no potència el valencià ni als mitjans de comunicació, ni al cinema, ni al teatre, ni potencia l’ús efectiu del valencià a cap àmbit, ni de les administracions ni de la societat valenciana, al contrari pugna per programar l’extermini a tots els àmbits i censurar les ràdios i TV que ens arriben des de Catalunya… Per tant li haguera dit a aquest professor que o era un cínic, o un ignorant o un militant de PP, o les tres coses a la vegada. Com el fet de destrossar la llengua, per banda de l’alcaldessa, això és un insult, un acte vergonyant, indigne, d’un menyspreu profund contra la senyal d’identitat més important de la valenciana gent que ens singularitza, juntament a balears i catalans, davant la resta del mon .
En síntesi, han manipulat, sense cap escrúpol ètic, moral o polític, la llengua i la cultura valenciana, per guanyar les eleccions, induint baralles, enfrontaments, salvatgisme i tribalisme caïnita, des de fa quasi 40 anys (i anteriorment!), ara la llengua es rebel·la i els passa factura en un “ordre del discurs” que els evidenciaria i els mostraria nuets, com el rei del vestit invisible. És la revenja natural d’una llengua que s’expressa i ens mostra uns polítics hegemònics incultes, analfabets, indignes, incapaços d’expressar-se en la llengua pròpia del País Valencià .
El problema és que, inclús d’entre els més perspicaços dels ‘nostres’ s’apunta que tot ha estat una estratègia perfectament calculada de la senyora alcaldessa, que seria tan “intel·ligent” que s’hauria emborratxat, hauria parlat malament en valencià amb allò del “caloret” i altres moniatades, perquè sabia que eixiria en els programes d’humor i les notícies de tots els Països Catalans i part de l’estranger, perquè sap que la gent més jove només vol que beure, siga en versió “espanyolista” “Hem vingut a emborratxar-nos i la resta ens en fot” o “valencianista”, “No en volem cap que no estiga borratxo, no en volem ca que no estiga bufat”, l’únic que li importa és la festa i el beure… I asseguren que era la manera de guanyar les eleccions a la desesperada… Quan hi ha gent dels “nostres”, que pensa així i ho diu sense embuts, com si l’alcaldessa fos un crack en “intel·ligència estratègica”, em sembla que tot està perdut.
Per últim, fa poc en un debat sobre l’Horta, abans d’allò del “caloret”, escrivia a la Veu del PV que tot i que l’alcaldessa de València s’autoproclamava que ella era la que “més” protegia la conservació de l’Horta de València, el mateix deia de la llengua i només feia que deixar-la de banda, fer que reculara al màxim, als anys de govern de PP el valencià ha reculat més del 10% a la ciutat de València, expressant-se -únicament i exclusivament- en espanyol, mentint i tractant d’enganyar als incauts… Algú, no sé qui, em retreia i discutia que havia acusat al pare de la senyora alcaldessa, un tal José Barberà, de ser un feixista, perquè havia sigut regidor de l’ajuntament de València durant la dictadura franquista i director de diaris del “Movimiento Nacional” i tractava d’ensarronar-me dient que era una “bellíssima” persona, valencianoparlant i “ amic” o “company” tertulià de Joan Fuster…
Després d’algunes recerques, m’he assabentat que aquest senyor no només era un feixista integral, sinó, que, després de la guerra s’aprofitava de les dones que tenien els seus marits a la presó de Sant Miquel del Reis o condemnat a mort, per beneficiar-se-les sense cap escrúpol, a canvi de prometre-les que faria servir les seues influències a les altes esferes de la dictadura feixista amistançada amb l’Alemanya nacional-socialista i la Itàlia mussoliniana… S’aprofitava de la desesperació de les més desvalgudes per a obtenir privilegis sexuals o econòmics, a l’estil del que feia el sàtrapa César González Ruano amb els jueus a la França i l’Alemanya nazi…
Els pares no són responsables de les accions dels fills ni els fills dels pares, sobretot si els fills es distancien i no reprodueixen la ideologia feixista dels progenitors, perquè no es trien ni els pares ni els fills… No obstant, tot i que s’emboliquen de poder , d’influències i de diner, només són gentola, ells i el que reprodueixen l’herència ideològica feixista dels seus progenitors. A Josep-Lluís Bausset, que coneixia aquest fets, del parot de Rita Barberà, li donava tanta basarda i tan de fàstic, que sembla que no ho volia ni contar, només ho suggeria en la estricta intimitat, tot i que , al meu parer, aquestes coses cal fer-les públiques perquè no hi haja més gent que defense la “bonhomia” dels progenitors de l’alcaldessa des del “filldeputerisme” polític que diria l’amic Francesc Viadel, especialitzat en denunciar les trames feixistes en democràcia sota la disfressa de la valenciania violenta i terrorista a l’assaig “No mos fareu catalans. Història inacabada del blaverisme”, PUV .
Sota el règim d’aquesta alcaldessa fatxa s’ha estimulat aquest “valencianisme” totalitari, feixista i violent, i en conseqüència, l’aniquilació del català-valencià i de l’Horta de València, des d’una crueltat inhumana semblant a la del seu pare quan es follava les dones que anaven a demanar-li que intercedirà, com un Déu totpoderós, perquè els seus camarades no assassinaren els seus marits. Burlar-se dels familiars de les víctimes del Metro des del balcó, menysprear el valencià, insultar a tots els valencianoparlants, als més pobres i desnonats, carregar-se l’Horta de València, amb barra i cinisme, sense cap vergonya ni escrúpol… De tal fusta, tal falca (perquè l’alcaldessa sembla que també ha orquestrat episodis d’assalts sexuals a les seues criades i a verduleres, carnisseres o pollastreres del Mercat Central, a la recerca de l’essència de “la dona valenciana”, com si això anara en càrrec!). Potser no està del tot bé riure’s de tot açò, del “caloret faller”, però confesse que dels serials del “Polònia”, veient caracteritzada l’alcaldessa de València de manera magistral, m’he rist tot el que he pogut i més… que no en vinguen amics i companys dient-me que no m’he de riure, que m’he de reprimir la rialla, perquè hem d’estar cabrejats i enutjats tot el jorn, fent penitència quaresmal, perquè no pense fer-los cas… Entre riure i plorar, entre la joia eufòrica o la depressió, preferisc –del tot- riure, abans que amargar-me la vida des d’una concepció del sentiment tràgic de la vida, tan unamunià… Potser no podrem evitar que ens destrosse la llengua i la cultura catalana i que ens mostre la seua ignorància i poca vergonya en públic, però si algú ha de plorar que siga ella i no nosaltres, la valenciana gent… Només mancava que els seus desgavells ens fera perdre el sentit de l’humor i la conveniència de burlar-se dels coents que bufen en caldo gelat i tenen la barra de crear tribunals inquisitorials de “valenciania”, mentre no saben ni un borrall de català-balear-valencià. I el pitjor de tot, pensen que la resta del món es mamen el dit.
Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià.
