El Dret a Decidir no és cap luxe dels que només alguna gent afortunada poden gaudir, el poble valencià, com més de la meitat dels països de la Unió Europea que han proclamat la seua independència al llarg del segle XX, també ha de “gaudir” d’aquest dret. Si ho ha fet més de la meitat, significa indirectament que ho ha fet una majoria, i és que, tot i que a l’Estat Espanyol allò del dret a decidir sone “radical” simplement és deixar constància que tenim dret a decidir sobre aspectes econòmics, polítics, i també, socials. Les nacions, amb el temps, es converteixen en Estats, i ho fan mitjançant l’exercici democràtic del dret a decidir. Per tant, si açò és vàlid per a Irlanda, Noruega o Islàndia, també ha de ser-ho per al País Valencià.
Avui en dia, la idea de llibertat que obté la “majoria absoluta” a la ment dels governants és la seguida per Voltaire, qui deia: “Proclame en veu alta la llibertat de pensament, i que muira aquell que no pense com jo”. Trista, però certa, és la realitat que vivim tots i totes al País Valencià. Ací sembla que som lliures de pensar el que vulguem però restem condicionats feroçment per les condicions que ens envolten. Ens trobem dintre d’aquella presó de nacions que és Espanya avui en dia, controlada per aquells melancòlics que enyoren l’imperi on no es ficava el sol, i que sota el desig que no es torne a ficar, fan que nosaltres no puguem veure la llum del sol al final del camí.
L’escriptor George Orwell parlava sobre aquesta llibertat de pensament: “Poden forçar-te a dir qualsevol cosa, però no hi ha manera que t’ho facen creure. Dintre de tu no poden entrar mai” i tenia raó, els valencians i valencianes, tant peculiars com somniadors, no deixarem de lluitar pel reconeixement del Dret a Decidir com a poble, i l’exercici democràtic que açò suposa, netejant així, la distorsionada imatge de democràcia que envolta tot allò que té relació amb Espanya.
Nosaltres com a poble, no tenim por. No la tenim perquè no hi tenim res a perdre, la llibertat es pot llevar a qui la té, i nosaltres simplement hem de guanyar-nos-la lluitant, de forma pacífica i amb una sobirania popular.
