El balanç de persones mortes, ferides i malaltes és inhumà. La solució a aquests conflictes s’hauria de fer amb una visió local, de cada govern, el compromís internacional hauria de ser, treballar perquè siga el més consensuat i democràtic possible.
Davant l’absència actual, per part de la comunitat europea, d’accions urgents, sinó tot el contrari, ja que es generalitza cada vegada més les iniciatives restrictives en quant les polítiques d’acollida, per la qual cosa és més necessari que mai, la desobediència humanitària, són les nostres institucions “autonòmiques” les que deuen exercir el dret a decidir, davant l’absència d’accions del govern de l’Estat, i tirar endavant iniciatives d’acollida humanitària desobeint la desídia de l’Estat i obeint els acords internacionals en defensa dels drets humans. A aquests països en conflicte, hem d’ajudar-los a trobar eixides democràtiques, participatives i autòctones, sense pressions polítiques, econòmiques ni militars per part de potències alienes a no ser perquè no es vulneren i es complesquen els drets humans.
Les persones tenen dret a sol·licitar refugi en un lloc segur, lluny de les bombes, la destrucció i la mort.
Aquestes persones que fugen de l’horror, pateixen tota una sèrie de calamitats, una vegada arriben al nostre continent, trobem una absoluta incomprensió, per una gran part dels polítics, i alguns col lectius insolidaris que actuen amb la influència de polítiques anti-migratòries, racistes i xenòfobes per part dels seus governs.
A l’estat Turc s’agreuja el problema executant una doble barbàrie dins de les seues fronteres. D’una part, l’aniquilació del poble Kurd per part del govern turc. D’altra, posant les persones que demanen asil en mans de contrabandistes i traficants de persones, que els lliuren armilles salvavides inservibles i els embarquen en precàries embarcacions, sense experts en navegació. Aquesta situació hem d’aturar-la ara mateix. Una Europa que no exigeix la democratització del parlament Turc no és l’Europa que volem.
La conseqüència directa, de les xifres que es coneixen, més de 3.700 persones que van morir l’any passat a la Mediterrània; les més de 300 persones mortes al gener de 2.016 i els més de 10.000 menors que han desaparegut tot just arribar a Europa i que no es coneix el seu parador, més de 70 xiquets i xiquetes han mort ofegats a la mar. No podem seguir assistint a aquesta barbàrie, hem de mobilitzar-nos exigint una solució humanitària adequada a la situació que pateix la gent que ha de fugir de les guerres.
Com és possible que el govern de Rajoy impedeix exercir l’asil ofert per Catalunya i el País valencià emparant-se en una qüestió merament competencial? Tanmateix no ens acontentem amb aquest oferiment i exigim que aquests Governs no es queden només amb l’oferiment i pressionen tot el que calga el Govern de l’estat i decideixen de forma autònoma polítiques pròpies d’acollida . La vida és allò prioritari malgrat la provisionalitat actual del Govern del PP, un Govern en “funcions” que mostra la seua indiferència i desídia davant la vulneració de drets humans i el sofriment de les persones. No hem d’oblidar que des de l’estat Espanyol, històricament, s’han generat onades de refugiats en els seus conflictes interns cap a Europa , el continent americà….etc.., hem de fer memòria històrica més recent i recordar l’exili de la II República, , també des del País Valencià, o l’exili durant el franquisme, o la simple emigració en el segle XX o en l’actual segle XXI.
Aquesta Europa que contempla l’èxode horroritzat d’aquestes persones, hauria de ser solidària davant el patiment i complir amb els acords internacionals i els compromisos derivats de la signatura dels Drets Humans.
Exigim passatges segurs ja, per als refugiats i migrants.
Europa ha de proporcionar un passatge segur.
Marxa Europea, marxa Valenciana pels drets de les persones refugiades, passatges segurs ja!
Dia 27 febrer a les 12 hores, plaça Sant Agustí de Valencià.
Sal·lus Herrero i Jesús Marc, de la Plataforma pel Dret a Decidir del PV, PDaD.
