Maribel Domènech, artista i líder de Salvem el Cabanyal

Mantenir-se a flor d’aigua, resistir, teixir el temps

És una de les líders indiscutibles del moviment veïnal més actiu de la ciutat i el seu esperit creatiu ha injectat caràcter a la resistència cultural i social del barri front el poder depredador i totalitari. Per defensar el Cabanyal de la voràgine destructora de Rita Barberà, la plataforma cívica de Salvem ha organitzat exposicions, jornades teatrals en les vivendes, sopars al carrers i totes les formes possibles de lluita pacífica i alhora cultural. És un referent europeu, sens dubte i aquesta dona de l’Horta és de l’olla. Va ser ella que va estar amb els seus companys en l’Acrópolis d’Atenes, ara fa un any, per rebre el premi Europa Nostra a tan heroica resistència popular i defensa del patrimoni d’un poble.

Maribel Doménech és una artista que construeix atmòsferes: fabrica escultures, pells, vestits, teixits, amb objectes estranys, materials industrials que provoquen una escultura de resistència.

De totes les referències possibles: cívica, de gènere, política, cultural. I amb noves armes que superen les obsoletes de la vella Esquerra. Una dona compromesa amb el seu temps i entorn i que trau temps del seu treball en la Facultat de BBAA com a catedràtica per inspirar mogudes i accions concretes en l’entorn del barri amenaçat. La próxima edició del Cabanyal Portes Obertes n’és un clar exemple: creativitat quotidiana, una altra forma de de fer la revolució.

Clar que Maribel ve de lluny i vol arribar més lluny, el seu estil de veterana dels seixanta i setanta, de musa de la contracultura, a l’estil Janis Joplin o Joan Baez, genera proximitat i compromís. Ha viatjat per Amèrica i Europa i la seua obra té l’inequívoc toc cosmopolita de qui ha vist moltes coses i les vol contar.

En una de les seues performances creatives, Maribel para de teixir el temps, contar històries, vestir-se de paraules. També es vist d’accions.

“El meu pare era un artista imatger i escultor que tenia la seua casa a Almàssera, però jo em vaig casar amb un cabanyaler i ja visc quaranta anys ací. Tot va començar al 1998, quan al principi només érem un grup de veïns curiosos. No ens coneixíem de res. Pura societat civil. Va sorgir aleshores la Plataforma Cívica Salvem el Cabayal; i els vells republicans del barri ens cediren l’antic Escorxador per fer les assamblees. Així, fins ara.

Si l’obra escultórica i visual de Doménech té un fort contingut de lluita feminista, la seua actitud pública no és menys radical; qualifica allò que succceix al barri, els plans municipals, com “una acció mafiosa per degradar el barri”. Els valencians saben de sobra a què es refereix: concentració de families marginals; foment del guetto perquè el veïnat fugisca i queden els solars lliures; tràfec de drogues, pobresa, abandonament, enfrontament entre veïnat,…

I davant aquests conflictes, l’art no es pot quedar al marge. “No puc separar escultura i biografia. Tot el meu treball recull processos emocionals i tecnològics que he desenvolupat mitjançant sèries de treballs amb continguts i esdeveniments que estan vinculats a la meua vida i m’han permés evolucionar”.

I la seua evolució l’ha portada a l’activisme ciutadà. Sempre optimista i esperançador, malgrat com està de negre el panorama dels poblats marítims, abandonats de la mà de l’administració i pendents de disseny: des de La Patacona fins a Nazaret, un desficaci urbà. I tanmateix, hi ha esperança:

“Ser cabanyaler és voler i estimar el context on vols viure. Ara existeix una solidaritat total entre els ciutadans de València i els col.lectius. I per suposat que hi ha futur: tot allò que està per fer en la ciutat és aqueix front litoral; el govern ha fracassat amb la gestió d’aquest projecte”.

Per això, el 17 d’octubre, Pepe ‘Botifarra’ inaugurarà amb un concert de carrer la nova edició de Cabanyal Portes Obertes. Setze cases obertes, amb l’objectiu de visibilitzar tot allò que s’ha fet amb aquesta lluita ciutadana. Vídeos, fotos, documentals,…

“Açò de Portes Obertes ho hem fet tot des de l’art, i això ha estat la internacionalització del conflicte. És una alternativa de combat. En realitat, ara pense que no ens hem adonat encara d’allò que hem fet en aquests anys”.

I encara que no està decidit el títol definitiu dels esdeveniments d’aquesta tardor, està el provisional de “Mantenir-se a flor d’aigua”. I tractant-se de la doctora en art Maribel Doménech, la cosa tindrà la seua performance: “ Ens n’anirem tots a la platja i ens clavarem a la Mediterrània”.

En la seua vessant artística,, l’activista cabanyalera no és menys sorprenent com en intentar definir les seues escultures fabricades amb cables i llums, els teixits inaudits, sentencia:

“Allò meu té a veure amb la pell: és una segona pell. Parle d’aspectes emocionals que m’interessa visualitzar. Per exemple, aquests jupetins per a mantenir-se a flor d’aigua,…”