Maquis, guàrdies civils i masovers

Marti Domínguez amb la seua novel·la ‘La sega’ ens trasllada a la dura situació que van viure els nostres masovers del Maestrat allà a finals dels anys quaranta, rescatant de l’oblit un dels temes pendents de la nostra memòria històrica, es tracta del capítol de la lluita que durant uns pocs anys van protagonitzar els maquis, en un intent desesperat per acabar amb la dictadura, tot i esperant la intervenció de les potències guanyadores de la segona guerra mundial, que com sabem va resultar inútil. Parlem d’una novel·la, de ficció, d’uns personatges inventats, al darrera, però de les seqüències hi ha una realitat que es va viure en algunes comarques del país, aquelles que reunien millors condicions per la guerrilla, en aquest cas les del Maestrat, realitat que també ha estat relatada per l’escriptor Alfons Cervera.

En aquesta mena de producte narratiu no sóc partidari de comptar el seu contingut, puix prefereix recomanar la seua lectura, sols indicaré que el protagonista que fa el relat és un xiquet que viu uns fets colpidors i dramàtics arran de la lluita entre la guerrilla, o el maquis, i la Guàrdia Civil, la qual va comportar que els masovers situats entre mig dels dos bàndols van patir per via doble represàlies i càstigs. Uns demanaven ajuda per una causa que consideraven justa, malgrat que a la novel·la observem com era inútil i no tenia eixida, els guàrdies civils mataven i reprimien els masovers per haver donat aliments o suport als primers. Uns i altres no escatimen l’odi, la gent dels masos no sabia que fer. Alguns lectors potser pensaran que l’autor exagera, no entre en detalls, aquest és un tema sobre el qual continua havent-hi silenci. S’ha constat que va haver-hi assassinats a sang freda, la major part fets pels civils encara que els altres també mataren a algun masover i a alguns guàrdies.

Jo done crèdit a la versió de Domínguez, he escoltat gent dels pobles, és cert que se sol exagerar una mica, però les versions són prou coincidents, a més a més vaig escoltar un protagonista d’excepció: al 1967 em va detindre un “tio” de la brigada polític social que havia estat comandat de la Guàrdia Civil i havia format part d’una partida contra el maquis a Aragó, durant una nit després del meu interrogatori es trobà un tant avorrit i em va contar allò que implicà lluita contra els “bandolers”.

Doncs, ja va sent hora de treure a la llum aquesta part de la història del franquisme, reconeguem-ne a aquells guerrillers com lluitadors per la llibertat, i també d’aclarir alguns aspectes del final quan el partit comunista “dissolgué” les agrupacions guerrilleres. Una de les conseqüències evident va estar l’abandonament dels masos del nord valencià, puix la pressió de la Guàrdia Civil va obligar que molts masovers se n’anaren a les ciutats, a Morella, per exemple segons dades existents la gran majoria dels masos afectats van ser tancats i ja no es recuperarien.

Llegiu, doncs ‘La Sega’, de segur vos agradarà i sabreu més coses d’aquesta terra nostra.