Solen dir que els valencians tenim sang d’orxata. Un servidor, almenys, no la té d’orxata ni de bon tros, ni tampoc de luxe o blava, però sí que és roja, de vegades d’un roig inflamat. Que De Alonso, Fernández Díez i Rajoy s’atreviren a mentir i intentar capgirar la infàmia que cometeren contra independentistes −ara es comprèn millor per què ho són−, no és per a dir-los hipòcrites, sinó, en llenguatge vulgar, malparits. Fa tant de fàstic, és tan miserable, que Déu sap la raó per la qual no els agranen de l’escena política. Segurament perquè apliquen mètodes d’estat policíac també als seus contraris. Tinc tan roja la sang hui que no puc estar-me de dir públicament que si aquesta púrria de l’oligarquia de Madrid torna a manar a partir del 26 J, jure que m’exiliaré i confie que obrim un fòrum de protesta a Europa.
