A diferència d’altres llocs catalànics, on, quan esclata un cas de corrupció es taca a tots els principatins, valencians o balears, a Madrid esclata el cas de les targetes negres de Caja Madrid o el del Francisco Granados, amb més de 50 polítics i empresaris detinguts, i no es generalitza, ni es desprestigia ni s’acusa tots els madrilenys de corruptes. Em sembla adient que no es generalitze ni s’estigmatitze a tots, però, és, just, el que s’ha fet -des de Madrid- cada vegada que hi hagut algun cas de corrupció a Catalunya, al País Valencià i a les Illes, per a estigmatitzar-nos i etiquetar-nos com a corruptes i indecents a tots els catalànics [principatins, valencians i balears].
El cas Gürtel, nascut a Madrid i aprofitat sobretot per madrilenys i alguns “valencianos”, ha aconseguit desprestigiar els valencians fins a fer-nos sentir vergonya de ser-ho pels fets que han fet uns quants polítics madrilenys i valencians vassalls de la metròpoli, de la monarquia borbònica i estafadors contra els interessos del País Valencià, que, als primers que han saquejat i perjudicat és als valencians i als interessos vitals del País Valencià. No obstant açò, inclús a un programa d’humor “progre”, habitualment prou solvent, el Gran Wyoming, en una gala per a premiar els més corruptes, gosaven nominar i premiar el País Valencià, per a ells “Comunidad Valenciana”, com la ‘més corrupta’ de tot l’estat. No vull entrar en el “i tu més”, però, per què no premien -com a comunitat més corrupta- la madrilenya, l’andalusa, l’extremenya, la castellana o l’Espanya sencera?
Ho fan això perquè a la gent del País Valencià ens han perdut el respecte i generalitzen a tot el país dels valencians el que fa una minoritària casta extractiva al servei de Madrid, tot i que, fins ara, amb la complicitat electoral, vergonyosa, de la ‘majoria’ electoral dels habitants del País Valencià. Inclús, tot i que es riguen de nosaltres i ens tracten de pallassos, tenim la ‘deferència’, submisa, d’acatxar el cap i parlar-los en castellà al Congrés dels Diputats i a tot arreu. I és que quan més s’agenollen, més maltractes es reben. A partir del desprestigi dels valencians, acusats tots de malbaratadors i lladres, tancar RTVV o continuar l’espoli i la invisibilització a tots els àmbits, inclús a l’eix mediterrani i a les inversions, esdevenia més fàcil. Per què ara, després de les targetes fosques i el cas d’Ángel Acebes, no tanquen TeleMadrid i RTVE? Perquè, tot i que a València estan les targetes fosques de Bancaixa i Bankia, la corrupció de Cotino i el seu nebot, Blasco, etc. a Madrid s’ha ajuntat la corrupció de la gran família monàrquica, la corrupció a l’exèrcit intrínseca i estructural, als bancs, en la privatització de serveis i tot l’entramat institucional de partits i sindicats ‘col•locats’ als llocs de saqueig; només mancava el farsant, repel•lent i estafador, Petit Nicolás, fotografiat amb tots els líders de PP, la FAES, la monarquia i de l’empresariat madrileny com a símbol de la picaresca, des del “Lazarillo de Tormes” fins ara, com a senyal d’identitat de l’aconseguiment, el llatrocini i la degradació corruptiva espanyola que premia i recompensa els seus patriotes pel sol fet de dur una polsereta rojigualda, com abans la creu Sor Patrocinio de la Cruz. Un esperpent valleninclanesc que retrata l’Espanya de hui. Meritocràcia patatera, tramposa i endollil que cooptem els seus com els de la màfia calabresa. Són màfia criminal. Mentre creixen les desigualtats socials i l’abisme entre els pobres i una minoria dels rics.
Una complicitat -la madrilenya- enorme és necessària que hi haguera perquè durant tants anys, la casta extractiva de la capital d’Espanya, membres de tots els partits polítics (PP, PSOE, IU), patronals i sindicats (UGT i CC.OO) participaren, a mans plenes, en el saqueig dels fons públics, mentre volatilitzaven les obres socials, estafaven els vells de les preferents, empobrien els altres, desnonaven i ells -els directius criminals- vivien una vida regalada de luxes insultants que ens avergonyeixen com a éssers humans. Sembla que Bárcenas, Miguel Blesa, Rodrigo Rato i la companyia de lladres i saquejadors, van ser posats per Esperanza Aguirre, Mariano Rajoy i per J.M. Aznar a la presidència i direcció de Caja Madrid i de Bànkia o com a tresorers del PP perquè aquests feren negocis bruts amb el fill d’Aznar, amb Miami, altres bancs com Lazard, que, per suborn, tot apunta que va comprar a R. Rato amb 6 milions d’euros…
Sembla que tant Blesa com Aznar van treure les oposicions a inspectors d’hisenda, els dos juntets, als anys huitanta, caldria investigar si aquests senyors van entrar endollats al cos d’inspectors d’hisenda, perquè en el seu comportament immoral i delictiu, tant Blesa com Aznar, demostren, fefaentment, que no tenen cap escrúpol i que només saben robar, enganyar i estafar la gent, massivament, luxosament, insultantment, des dels llocs de poder que han ocupat sense cap mèrit per a ser inspectors d’hisenda en ser uns delinqüents defraudadors. Si ara no saben que les targetes fosques eren il•legals, mostren una gran ignorància que hauria d’impugnar si estaven capacitats per a ser inspectors d’hisenda, presidents de bancs, ministres o presidents del Govern. La manera com el PP ha gestionat els entrebancs a la justícia i la “suspensió temporal de militància del PP de Rato”, sol•licitada per ell mateix, mostra les complicitats institucionals i del PP en aquests robatoris milionaris. Les formes tan suaus en el cas de Bárcenas, Acebes i Rato i tan dures amb el cas Pujol, els delaten del tot. Com en el cas de Bárcenas, la Gürtel o els intents del fiscal general de l’Estat de tapar la infanta en el cas Urdangarin “per ser ella qui és” mostren que la justícia no és justa ni igual per a tots, tot i que després els monarques ens sermonegen dient que la justícia i la llei és igual per a tots, mentre als catalanoparlants ni ens deixen parlar en català al parlament ni a les TV i ràdios espanyoles i ens maltracten insultant-nos i posant-nos a tots els valencians en el mateix sac que uns quants lladres del PP al servei dels interessos de Madrid, que saquegen i balafien a posta per carregar-se, conscientment del tot, l’autogovern del País Valencià.
Aquest cas de Blesa em va fer remembrar un company de la facultat de filosofia de València que vaig conèixer a finals dels anys setanta, havia sigut un líder màxim de l’OIC (“Organización de Izquierda Comunista”), després se’n va distanciar, i gràcies a l’ajut d’un catedràtic de la facultat de filosofia, va treure les oposicions a Madrid. Mentre se les preparava -llegint llibres de Sánchez Dragó i altres “adefesios” dels que venint de “l’extrema esquerra” acabaren a l’extrema dreta, com els pocavergonyes de Jiménez Losantos, César Vidal, Pío Moa i la banda de desvergonyits negacionistes antidemocràtics al servei de la dreta- confessava que quan se les traguera -les oposicions (o l’endollaren)- no tornaria a tocar un llibre en la seua puta vida. Segurament, això va fer, deixar de banda del tot els llibres, després d’aprovar unes oposicions a càtedra d’Institut a les quals anava recomanat per un catedràtic de València. Després, des de Cartagena, es va fer militant del PP i amic de Zaplana, un altre que tal, assessorant una telefònica privatitzada pel PP, gràcies al saqueig de les portes giratòries. I aquest excompany de l’exOIC va arribar a ser un dels càrrecs més importants dels peperos “valencianos” que miraven als de la “cultureta” per sobre del muscle, des de la seua gran “Cultura y Lengua Española” mentre ocupaven, saquejaven i dirigien la Diputació de València. I, sobretot, feien anticatalanisme subvencionant entitats ‘prehistòriques’, predemocràtiques i feixistes com Lo Rat Penat i la RACV per a atacar la recuperació del valencià i posant blavers com C. Recio, de responsable editorial, a fer de manifesser major del Regne contra el valencià-català. Com encara fan, contra el valencià-català, tot i que les sentències dels tribunals diguen que el valencià i el català és la mateixa llengua. Per als del PP, “la llei no és la llei” perquè ells, quan no els convé, se la passen per l’entrecuix; ells fan les lleis, les interpreten i les vulneren.
En contra del que alguns creuen i diuen –cínicament- perquè els altres, incauts, es creguen, no són casos aïllats, és la putrefacció d’un sistema endèmic que amb gent vinguda de la dreta de tota la vida, de l’extrema dreta, de l’estalinisme i del leninisme cap al PP o al PSOE, han consolidat un nacionalisme espanyolista i anticatalanista, hereu de la dictadura anterior, i han minat qualsevol mínim fonament institucional, polític i ètic de “democràcia”, de dignitat i de decència, recognoscible de tal nom. Es tracta d’un sistema podrit, metastàsic, on, no hi ha un pam de net i ol per tot arreu, perquè han reproduït la corrupció, l’amiguisme, l’endollisme, el clientelisme vomitiu del franquisme, d’olor a calcetí podrit que deia Vázquez Montalbán, d’un nacionalisme espanyol estafador i picaresc que extermina les altres llengües, pobles, economies i cultures diferents del castellà. Es parla molt de ‘democràcia’ però no la veiem per enlloc, ni en la separació de poders, ni en el respecte a les minories, ni en el reconeixement del plurilingüisme dels altres, ni el respecte a la diversitat, ni als hàbits, ni en les formes, ni en l’interés per l’educació i la cultura, ni en la cura pel be comú, ni els procediments ni els continguts…
És una democràcia corrupta, del tot antidemocràtica, que aplica el totalitarisme uniformista de la casta de privilegiats i primacistes, que vulnera els drets humans, que és un frau, on no hi ha ni participació, ni debat, ni pluralisme, només a les TV hi ha un simulacre de debat sempre contra els catalans, sense que puguem expressar-nos amb la nostra llengua ni defensar els interessos del nostre país; només negocis bruts, corrupció i endogàmia gangsteril i mafiosa dels pitjors, que dominen l’estat i arriben a la seua cimera, pels seus contactes, perquè es tornen castes extractives, amb endolls i influències, en viure molt per sobre de les seues possibilitats i molt per sobre dels altres, a costa seua, xuplant, com a sangoneres, la sang, la suor i les llàgrimes dels més indefensos i pobres, als quals enganyen i estafen, com hem vist en les preferents i en tot el saqueig que han orquestrat a les darreres dècades d’espanyolisme totalitari i repugnant. L’últim cas, mentre escric, és el de Valdemoro, Lleó, Madrid, i n’eixiran molts més, perquè tot està infestat; no és el cor del sistema és tot el sistema, des del cor fins a les mans i els peus; els que firmen que només es tracta d’una minoria, són uns cínics. Un Pujol amenaçant i esbroncant el Parlament de Catalunya: “si seguem una branca de l’arbre i una altra i una altra, tots els nius cauran i no en quedarà cap”. És aquesta una amenaça semblant a la dels films del “Padrí”; els nius són els nínxols de corrupció que hi ha a tot arreu; a tots els partits, a les estructures, en corruptes o corruptors, inclús, segurament, per desgràcia, també als que vindran; són dinàmiques socials arrelades a la societat, la jerarquització, l’autoritarisme, l’obscurantisme, el caciquisme, la imposició i una manca de transparència de segles.
Evidentment, és una vergonya de democràcia que reprodueix els mecanismes corruptius, estructurals i de contingut “unitarista” monolític, totalitari i uniformitzador del franquisme. Una al•lèrgia sistèmica, sistemàtica, sorda i constant contra la pluralitat, contra les mesures socials, la democràcia real, la dignitat i el dret a la diversitat. No és cap democràcia, és una indecència: reproducció dels mecanismes del franquisme consagrats en el model 78, on en un canvi de façana per a continuar igual es consolida el model de desenrotllisme i de capitalisme salvatge per a destruir els nostres ecosistemes vitals i empobrir la població de les “perifèries”, es continua invertint quasi tot a Madrid i es prohibeix la possibilitat de federació i confederació dels nostres països, dieu-li catalans, valencians, balears o andorrans. Amb voluntat, des de Madrid i les sucursals, d’exterminar les diversitats culturals, lingüístiques i ‘nacionals’ i generar una dependència radial i radical de les perifèries de la metròpoli.
Membre de la Plataforma pel dret a Decidir del País Valencià
