Si preguntem a qualsevol docent què pensa sobre la lectura i la seua importància com a instrument d’aprenentatge, tots coincidiran que una bona comprensió lectora és un factor clau per a conduir l’alumnat a l’èxit escolar. Segons Joan Carles Girbés (2006: 16)[1], els estudis que s’han fet al voltant d’aquesta qüestió, constaten que els xiquets lectors «guanyen en agilitat mental, obtenen un millor rendiment acadèmic, augmenten el seu bagatge cultural (quan llegim, aprenem) i, per tant, acostumen a traure millors notes. És obvi que qui no llig per plaer, difícilment llegirà per obligació, i eixa és una de les causes del fracàs escolar».
Massa vegades, sobretot als centres de secundària, les accions de foment de la lectura es proposen des dels departaments didàctics i des de la gestió de la biblioteca del centre de manera independent. A açò s’ha d’afegir que amb les retallades dels darrers anys, en molts centres ha deixat d’existir la figura responsable de la biblioteca, fet que ha provocat un agreujament pel que fa a la situació actual de la promoció lectora. A més a més, generalment existeix una mancança d’instruments de control i avaluació d’aquest àmbit, així com unes directrius clares i ben planificades, amb les quals el personal sàpiga quines són les seues responsabilitats i com ha d’actuar per aconseguir l’objectiu de promoure la lectura, millorar l’expressió i la comprensió oral i escrita, i donar així suport explícit a l’adquisició de competències bàsiques fonamentals.
Davant de tot açò, és evident la necessitat de planificar, executar i seguir i controlar Plans de Foment Lector adaptats a l’entorn i àmbit de cada centre educatiu. Com anem a millorar els resultats acadèmics de l’alumnat si gran part d’ells no entenen el que llegeixen? Com resoldran, per exemple, un problema matemàtic si ni tan sols entenen el que els demana? En la meua humil opinió, l’èxit d’un Pla de Foment Lector no pot basar-se en una introducció extensa i literària on s’enumeren una sèrie d’objectius i pretensions, no pot basar-se en la quantitat d’activitats ni en si aquestes són molt vistoses i boniques estèticament. No pot ser un seguit d’activitats aïllades i departamentals sense tindre en compte un pla global i de centre amb una estructura clara i ben definida. L’objectiu ha de ser aconseguir que la societat siga més lectora i trobe el plaer de llegir. I per a aconseguir-ho, pense que l’èxit s’hauria de basar en l’augment de lectors, en l’interés a participar en activitats de foment de la lectura, en un augment de l’ús de les biblioteques, en la implicació de les famílies i els alumnes i les sinèrgies que es puguen crear amb entitats externes, en la comunicació de tot el que es fa, etc.
Hi ha un gran marge de millora i un projecte d’aquestes característiques, a més de l’objectiu principal d’aconseguir la promoció de la lectura, l’hauríem d’aprofitar per augmentar la qualitat del centre amb un aspecte essencial en el bon funcionament de qualsevol institució educativa: la implicació, la motivació i la satisfacció del personal per formar part d’un projecte d’aquest tipus. L’hauríem d’aprofitar per unir esforços i augmentar la coordinació dels diferents agents del procés educatiu: alumnes, famílies, professors, departaments didàctics, equip directiu, biblioteca, personal no docent del centre i altres entitats locals.
