Llavar i rentar

El cotxe necessitava una neteja urgent. Feia dies que la brutícia se li acumulava i ja no podia esperar més. M’havien dit que als afores del poble hi havia un servei de neteja de vehicles retolat exclusivament en valencià i no m’ho pensí dos voltes, el cotxe ho necessitava i la normalitat lingüística també.

En arribar al lloc en qüestió, em sobtà molt positivament el cartell lluminós que anunciava l’activitat que s’hi duia a terme: “autollavat”. Sí, molt positivament, perquè eixe substantiu deriva d’un verb menystingut en el procés normativitzador de la nostra llengua, el verb llavar, que ha rebut la interferència d’un altre verb similar –que no idèntic– del mateix camp semàntic: rentar. En altres zones del domini lingüístic, especialment en el bloc oriental, un servei com aquell el trobaríem retolat amb el nom d’autorentat, i com eixa tota la resta de paraules i expressions que deriven del significat comú d’este curiós doblet

El llenguatge estàndard ha agafat en molts casos com a model l’ús del verb rentar com a sinònim de llavar, i ha fomentat paraules com ara rentadora o rentaplats, a més d’acostumar les nostres oïdes a expressions del tipus de “rentar-se les mans” (o rentar-se la cara, les dents, etc). No obstant això, els valencianoparlants hem fet sempre un ús adequat dels verbs llavar i rentar i sabem perfectament que no són dos paraules amb un mateix significat, sinó que contenen uns matisos semàntics a tindre en compte. Llavar, tal com queda definit en el Diccionari Normatiu Valencià , és “netejar amb aigua i sabó o amb altres productes detergents combinades amb aigua”, mentre que rentar vol dir netejar “solament amb aigua” o “llevar amb aigua el sabó” (o la substància que siga).

Trobem molts altres casos on és practicable la distinció entre llavar i rentar, com per exemple quan apliquem aigua a la fruita o a la verdura abans de menjar-nos-la o cuinar-la. En eixos casos cap valencià llavaria per exemple una poma abans de menjar-se-la, sinó que el que fa és rentar-la. Seguint esta útil i coherent distinció, la nostra higiene dental necessita que ens llavem les dents i no només que ens les rentem, i així nombrosos casos més.

Especialment rellevant és el nom que reben les màquines netejadores que hem comentat adés: rentadora o llavadora? rentaplats o llavaplats? Molts valencianoparlants d’arrel han adoptat el nom a partir del verb rentar. I no és del tot una mala opció, però si fem un ús coherent del nostre lèxic i els nostres mateixos usos lingüístics comprovarem que el més adequat és anomenar-los llavadora i llavaplats. I és així perquè estes màquines llaven, i no només renten. Per molt que se li parega al castellà, el verb llavar (del llatí LAVARE) és ben nostre i el tenim documentat des de Ramon Llull fins a Enric Valor. I a més, en fem un ús correctíssim en la nostra parla quotidiana, distingint-lo perfectament de rentar.

En els parlars orientals, la neutralització de la e i la a àtones ha fet que la paraula llavar es confonga amb llevar, motiu pel qual haurien abandonat el verb llavar en favor de rentar, el seu hipònim, amb el qual fan referència a tot el procés de neteja. Eixa actuació s’ha estés en el nostre model estàndard i ha condicionat la preferència de molts parlars valencians per les formes rentadora, rentaplats, rentar-se les dents o rentar el cotxe, quan som precisament els que actuem d’una forma més exemplar, donant a cada verb el seu valor precís.

Els diccionaris ajuden ben poc en este aspecte. El DIEC2, el GDLC i fins i tot el Valencià-Català-Balear donen com a prioritària la forma rentar, com si fóra el verb llavar el que haguera penetrat posteriorment sense motiu aparent. Tant el DNV com abans el diccionari de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana arrepleguen de forma molt més encertada el verb llavar i els seus derivats com a formes preferents, i les de rentar com a secundàries, quan fem referència a un procés de neteja en què usem sabons i altres productes que posteriorment aclarim amb aigua.

Sí, els valencians som capaços d’aportar moltes coses positives a la llengua, i li farem un gran favor si mantenim la distinció entre llavar i rentar, tot dient-li a les coses, mentre siga possible, pel seu nom.