L’injustificat indult concedit pel govern al kamikaze, que va provocar l’accident i la mort d’un jove d’Alzira, ens ha indignat. Aquest fet m’ha fet pensar, en reparar de l’existència de l’anomenada mesura de gràcia, mitjançant la qual el poder pot perdonar el compliment d’una condemna penal, una vegada el delicte ha estat totalment aclarit i el responsable, o el culpable, ha esgotat les vies que tenia a l’abast per a la seua defensa. Es tracta, doncs, d’una intromissió del poder polític en l’àmbit de la justícia.

He buscat una mica d’informació sobre el tema, puix la primera impressió apuntava a una mena de mesura d’altres temps, puix em recordava ʹl’espera de gràcia del Caudilloʹ. Consultats els antecedents resulta que la llei reguladora de l’indult data de 1870, és veritat que el text ha estat objecte d’algunes modificacions puntuals, però, aquestes afecten més bé a les limitacions formals i a certs detalls. En quant a la Constitució no hi ha cap referència, més bé tot el contrari, ja que aquesta proclama els principis d’independència judicial, i de compliment de les sentències judicials.

Els penalistes per la seua banda, consideren majoritàriament que la figura de l’indult ha quedat obsoleta, superada per l’estat de dret i la separació de la justícia i la política. Les alternatives que ofereixen els experts van des de la supressió de la figura de l’indult, derogant la vetusta llei, o en la línia d’una reforma que implicaria una nova llei més coherent amb una democràcia consolidada i un sistema penal modern. La gràcia seria, aleshores, una prerrogativa de la superior autoritat judicial, basada en una motivació clara i suficientment justificada.

Fins que no ha succeït un fet com el del kamikaze, no hem reparat en l’existència de l’indult, ni els governs que hem tingut, ni els partits, sembla que han plantejat l’eliminació de la figura que ens ocupa, o una nova regulació, almenys jo no tinc constància d’alguna iniciativa en tal sentit. Certament, com he assenyalat, en el camp acadèmic s’han fet estudis o propostes i una vegada més, constatem que no seguim les recomanacions dels experts, i, sols reaccionem davant de fets cridaners que evidencien les mancances del nostre sistema

Dir aquestes coses, no implica ignorar que pot haver-hi mesures especials davant de persones condemnades i que s’han rehabilitat totalment, o situacions excepcionals, circumstàncies que, òbviament, no concorren en el cas que dóna peu al present comentari, el d’un indult immotivat i arbitrari atorgat per un govern sense donar arguments ni explicacions. Indignació sí, a més a més, cal demanar un canvi de fons, especialment als partits que ens representen.


advocat.

Comparteix

Icona de pantalla completa