Qui anava a pensar que l’home adoctrinat prototip i estereotip del Partit Popular faria la mateixa valoració dels resultats electorals que han fet Ximo Puig, Mònica Oltra o Antonio Montiel ?Feia falta un canvi, ha dit Benavent, perquè 20 anys són molts anys no solament per al PP, sinó per al PSPV i tots els partits. Jo crec -ha afegit- que cal regenerar les coses, i tot el que siga canviar i evolucionar…s’ha esplaiat l’exgerent d’Imelsa.
Només veure’l arribar a la Ciutat de la Justícia de València la seua imatge fa pensar en ens celestials, en el llibre de l’Apocalipsi o el profeta Isaïes. No se sap si estem davant una reencarnació de Karl Marx., d’un guru o d’un mestre espiritual més propi de l’Índia que de Benigànim o de Xàtiva.
Marcos Benavent ni és filòsof, ni un històric militant comunista. Una altra cosa és que siga l’autor intel·lectual d’unes gravacions transcendentals. Coneixem que és advocat i l’exgerent d’Imelsa i que ara també és un delator. Ell ha revelat voluntàriament a l’autoritat i a la justícia un delicte i a més ha assenyalat qui és o qui són els seus autors.
Com ell ha reconegut va gravar en secret durant anys presumptes corrupteles dels companys de partit. En arribar davant el jutjats les primeres paraules van ser per a dir que ho sentia molt ”Assumiré el que he d’assumir, la culpa que siga i la presó. I intentaré reposar tot el que m’he emportat”. A més va assegurar que les gravacions són veritat. Per afegir que anava a eixir merda a punta pala. ”Provocaré molt de dolor ,però la gent ha de saber la veritat”. Afirmació que ens recorda una altra cita bíblica, la que diu “La veritat us farà lliures”(Joan 8,32).
El que avisa no és traïdor, però en aquest cas és com per tenir reserves. El que em sorprén és el to apocalíptic de les seues paraules, entre l’amenaça i la revelació, entre el despit i l’alleujament, entre l’arrogància i la decrepitud. Com un xic de recta família ens ve ple de tatuatges, arracades amb aquestes pintes de guru flauta? Res quadra, res encaixa en la tendència de moda popular al més pur estil de la marca de Stefano Russini.
Respecte a la seua ascendència familiar i política ho va explicar amb pèls i senyals de forma explícita Sal·lus Herrero en l’article ‘Alfonso Rus diu ‘que no és normal’ el passat dia 2 de maig. Res és normal des de fa molt de temps a aquest País que ha sigut imperi d’abús i corrupció de Rus, Fabra i Rita.
Queda a la intempèrie en part perquè Benavent va gravar l’àudio de les fosques maniobres d’adjudicacions públiques. Tot està a les cintes aportades a la fiscalia per Esquerra Unida. El terratrèmol popular va tindre com a rèplica la suspensió de militància a Alfonso Rus i també a l’estreta col·laboradora de Rita Barberá, l’encara novençana Maria José Alcón.
El meu paisà ha eixit del cau i ha airejat sense embuts els seus pecats i vergonyes. A la pregunta dels periodistes si cobrava comissions per adjudicacions, va afirmar sense rubor que tothom feia pessics. En el seu cas particular ha reconegut que s’ha emportat de tot, per llançar un dels titulars més esborronador dels últims temps “jo era un ionqui dels diners”. De nou, Benavent ens situa davant les paraules bíbliques de Joan, “Si confessem els nostres pecats, Ell (Déu) és fidel i just per perdonar-nos els pecats i per netejar-nos de tota maldat”.
El dia de la reaparició Benavent estava citat a declarar arran d’una denúncia feta pel mateix Rus per suposades irregularitats en el seu càrrec com a gerent d’Imelsa, funció que va exercir entre 2007 i 2014. La denúncia és per abrigar la destinació d’uns 60.000 euros. Mentrestant, un altre jutjat investiga la suposada trama pel cobrament de comissions, en la qual tenen a veure les converses gravades.
En aquesta trama, hi ha un altre nom que sembla estar en l’ombra però que recobra un protagonisme més propi d’un serial televisiu que d’una cita bíblica. És el de l’exsogre de Benavent, de nom Mariano López Sancho. Va ser l’exsogre qui va lliurar a Anticorrupció la documentació relativa a Imelsa. Documentació que podria haver servit a la fiscalia del que amaga aquesta trama vinculada a la Diputació de València.
López Sancho va traslladar al fiscal un llapis de memòria amb referències a diversos documents oficials, fotocòpies i talons bancaris de les empreses investigades. Com en la majoria de les xarxes de corrupció el frau consisteix a interposar empreses pantalles que cobren a les adjudicatàries per un servei a preu desorbitat que en algun cas ni tan sols ha estat prestat. L’exsogre de l’exgerent hauria fet aquest lliurament de material després de localitzar-ho en un ordinador que Benavent hauria deixat en sa casa. Ningú ha explicat les raons per les quals hauria extret la documentació de l’ordinador del qui fóra el seu gendre o fill polític. En els serials la intriga forma part del guió.
Rita després de les eleccions del 24M
També l’esmentat fulletó televesiu va ser font d’inspiració per a artistes, com en la lletra de la cançó de Joaquin Sabina, “Qui m’ha robat el mes d’abril?” Als valencians els han robat el calendari sencer any rere any a base d’hòsties, fugides, infidelitats, sospites, acusacions i merda a punta pala i a cabassos. Les sèries intriguen i en el PP les tensions no han fet més que començar. Les cites bíbliques inquieten i poden arribar a pertorbar sobretot quan u es dóna palmades al pit i després no les compleix.
Què ha passat perquè Marcos Benavent anuncie que encara té molt a explicar. És venjança o penediment?
“Vos dic: No; abans si no vos penediu, tots morireu igualment.” Lluc 13:3
