La societat civil catalana ha estat a l’alçada de les circumstàncies, abans del 9N, el dia de la consulta participativa, i esperem que ho estiga fins la fi; els partits favorables al dret a decidir han estat també a l’alçada en tant què han seguit les propostes de la societat civil catalana que va més enllà de les lluites partidistes i, potser, té una visió més ampla. Al meu entendre, potser els desacords que s’evidenciaren una setmana abans del 9N desactivaren una part de la població catalana que en un clima més unit haguera pogut arribar a superar els 3 milions de participants.

El que s’ha aconseguit el 9N és un gran èxit, gràcies a les pressions del Govern del PP de Madrid, les resolucions del TC que des de 2010 tant de treball fa en favor de la independència, de les desqualificacions, les amenaces, els intents de boicot, les declaracions de periodistes i polítics de les TV espanyoles, tots en contra del dret a decidir de Catalunya, i més encara del dret a la independència dels Països Catalans. Ha estat un èxit indubtable, arreu del món, tret per al petit món de Madrid que repeteix, per veure si s’ho creuen, que ha sigut un “fracàs” per veure si repetint-ho, com Goebbels, una mentida es torna en la seua veritat; ells mateix, instant des del PP a la fiscalia perquè imputen el president de Catalunya, Artur Mas, demostren la subordinació de la justícia al servei del Govern, la no-separació de poders i la fúria i ràbia que els ha fet que quasi dos milions i mig de persones hagen decidit desobeir l’estat espanyol, trencar amb la por, i anar a votar per mostrar la voluntat d’una part importantíssima del poble català que resisteix i no es rendeix davant un estat espanyol que ens és hostil i enemic nostre, i com a tal actua a tots els àmbits, sobretot, encara més que al Principat, al País Valencià i a les Illes… No va ser la senyora del PP, Sánchez-Camacho, la que va declarar als mitjans que s’estava preparant la imputació del senyor Mas per la consulta per pressionar els jutges a acusar-lo? Quin estat de dret és aquest que des de les instàncies polítiques s’empenta la imputació de la llibertat d’expressió participativa per saber què volem la catalana [balear o valenciana] gent?

Per desgràcia, encara hi ha espanyols a Catalunya que, al programa de Mònica Terribas de la tertúlia del matí, diuen que s’han sentit “orfes” per part del Govern de Madrid; i si ells es senten “orfes”, que estan tractant d’imputar el president de la Generalitat per “desacatament” i “sedició”, per haver impulsat un procés de participació ciutadana, com ens hem de sentir nosaltres, els catalans [principatins, valencians i balears] que som aniquilats per un estat hostil? Nosaltres tenim davant un mur de pedra sempre colpejant-nos a martellades totalitàries, per destruir, no el mur que han alçat entre el País Valencià i Catalunya, sinó per derrocar-nos, ja que l’estat espanyol no ens reconeix cap dret a tenir drets com a catalans. Ho diuen això de l’orfandat, potser, des del cinisme d’aquells que viuen en els privilegis supremacistes de tenir un estat que defensa la seua llengua, cultura, nació, economia, societat i drets, per sobre de catalans, valencians, balears, bascos i gallecs. Ho saben i ho repeteixen, hipòcritament, per atiar l’odi de l’estat i de la societat espanyola contra nosaltres, per negar-nos tots els drets a tenir drets. Per això subordinen la nostra llengua, la minimitzen per fer-la desaparéixer al País Valencià, la Franja i les Illes; i ho intentarien més encara al Principat si no fos perquè hi ha una societat civil, ferma, alegre, reivindicativa, lluitadora i combativa que ha plantat cara al feixisme i al nacionalisme espanyol d’estat i demostra, dia rere dia, que vol tenir unes estructures d’estat propi consistents per no ser aixafats pel feixisme de l’estat espanyol, que mentre nega els drets dels catalans a decidir, també es nega a lliurar als tribunals de justícia els responsables dels crims del franquisme, com Martín Villa, Utrera Molina i d’altres, imputats pels crims de Salvador Puig Antich i els assassinats de Vitòria contra la classe treballadora basca.

El 15 de novembre, el catedràtic de dret constitucional, Javier Pérez Royo, a un article d’un diari de Madrid, “Condició necessària”, admetia que, després del 9N, “no hi ha cap possibilitat de donar marxa enrere i aturar la història, en un moment en què no haguera calgut la celebració del referèndum. No hi ha cap debat possible a Catalunya i a Espanya sense la celebració del referèndum. Haguera sigut preferible no arribar a aquest punt, però hem arribat”. No podem estar més d’acord, perquè no es pot sostenir un estat de dret sense escoltar i tenir en compte la voluntat política de la majoria de Catalunya. Però, des del nacionalisme espanyolista, de dretes, d’esquerres i “alternatius” és l’unitarisme el que s’imposa per la força bruta i lleis molt injustes.

Pérez Royo sembla ho diu, explícitament, perquè la gent no independentista fragmentada políticament articule la seua pròpia veu a Catalunya, però també servirà perquè el moviment independentista se les haja de veure, en un referèndum legal, amb un contrincant que fins ara s’ha expressat com enemic exterior i interior, com clavegueres de l’estat, amb jocs bruts, amenaces, imposicions, negant totes les reivindicacions pel dret a decidir de Catalunya i de tots els Països Catalans. Davant els negacionistes absoluts que volen assimilar-nos, seria desitjable que hi haguera debat, arguments i propostes per deliberar. Propostes que ens seduïren en compte de terroritzar-nos.

Mentrestant, des del Principat, les Illes i el País Valencià, ensems, defensar el nostre dret a decidir per protegir la nostra llengua, cultura, sistemes de comunicació, societat i reforçar la coordinació del nostre país de països, com una mata de jonc, davant els qui voldrien aniquilar-nos del tot; davant un estat del tot hostil i enemic nostre que ens espanta en la seua fustigació perquè reprodueix les estructures i maneres del règim franquista i els seus intents de genocidi cultural contra els Països Catalans.

Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià
photo

Comparteix

Icona de pantalla completa