Els partits sembla que no saben pactar i cadascú tan sols vol fer veure que els altres tenen la culpa del fracàs. La veritat és que així no es pot anar enlloc.
Aquestes són les preguntes que els trasllade als partits polítics: Ara què voleu? Que votem uns altres? Que canviem el sentit del nostre vot? Doncs no!
Tan sols pot passar que hi haja una gran abstenció i que aquesta siga la causa principal que els resultats electorals siguen diferents dels anteriors, i això suposa gairebé una estafa als electors.
Els principals partits de l’Estat han fet açò en aquets darrers quatre mesos:
PP: Immobilisme total del seu líder Rajoy. Tanmateix, els altres membres del partit ni tan sols l’han intentat substituir.
PSOE: Han fet un pacte amb C’s (Ciudadanos), però han fugit de fer una coalició d’esquerres (amb Podem, Esquerra Unida i les Candidatures d’Unitat Popular), sobretot perquè pensen (no sé si amb tota la raó del món) que Podem els fagocitarà.
C’s: Semblen els més tolerants del món… Tan sols li posen pegues a pactar amb Podem.
PODEM: La veritat és que han estat sacsejats per gairebé tots els mitjans de comunicació de l’Estat i ja han fet prou aguantant el tiró. Ara han llençat la notícia d’una possible coalició electorat amb EU en el cas d’anar a unes noves eleccions. També han dit que no pactarien mai amb Ciutadans.
Els altres partits (Democràcia i Llibertat, PNV, Compromís, EH Bildu, Esquerra Republicana, etc.) no són determinants, encara que ens sàpiga malament, i no poden decantar per sí mateixos cap un costat o l’altre el sentit dels pactes, com va quedar palès amb el darrer intent de Compromís de fer el Pacto del Prado, una reedició a nivell estatal del Pacte del Botànic, i tant el PSOE com “Ciudadanos” el rebutjaren.
Així doncs, podem dir que, si no hi ha sorpresa d’última hora, a l’estil del que va passar a Catalunya (cosa que sembla improbable), el rei signarà el decret de dissolució de les Corts el proper 3 de maig i, automàticament, quedaran convocades les properes eleccions generals per al 26 de juny, una espècie de segona vegada. Cal dir que, aquesta repetició de les eleccions, com ha manifestat el mateix Patxi López, president del Congrés, pot generar frustració i cabreig en la ciutadania, alhora que veurem quines novetats ens ofereix. Noves coalicions, nous candidats o més del mateix. Sí és així, tot aquest autèntic muntatge teatral dels darrers mesos haurà estat un dels majors fracassos de la democràcia espanyola i, a més a més, ens costarà un dineral de les nostres butxaques, que són les que omplen les arques de l’Estat.
