“La escobilla del váter no es un adorno, úsala”
Un dels llibres més impactant que ha pogut llegir la gent en aquests darrers anys, ha estat ‘L’Enzim Prodigiós’, d’Hiromi Shinya. Un cirurgià de l’aparell digestiu amb més hores de vol que qualsevol pilot de l’antiga RAF. Obrint estómacs dia sí i dia també, veient el cos humà per dins. També per fora i amb un temps passat. Fent l’obseqüent correlació i inferència pertinent.
L’any passat, abans de l’estiu, em vaig reunir amb la sectorial de sanitat de Compromís. Vaig proposar-los un pas endavant a la nostra dieta alimentària. Vaig informar-los que les universitats públiques valencianes, totes, havien aprovat i publicat una ‘Guia d’Alimentació saludable’. El resultat d’aquella reunió va ser molt trist. Tot i això, el partit estava assabentat de la meua proposta, que hores d’ara no sé si algú o alguna ho recorda. Aquest document és un pas molt important cap a un canvi alimentari de fons. On ja no es recomana prendre llet, i anar amb compte amb la carn roja. A algú o alguna li sona aquesta gaita? A més a més, aquesta guia és un crit per recuperar la nostra alimentació de dieta mediterrània. Farem cas?
Des de fa molts anys, l’ésser humà incompleix sistemàticament la piràmide alimentària, no és d’estranyar que l’ONU estiga molt preocupada al respecte. Tot i que la societat negue a la major el que diu, fent grans les paraules d’Schopenhauer sobre la veritat.
El Dr. Shinya ens prevé del perill del consum de carn. D’un mode merament empíric. On des de fa quaranta anys anota el que menja el seu pacient i la malaltia que té. La correlació sembla evident. El consum de productes d’origen animal fan patir el nostre intestí. La qual cosa és fa palesa si tenim en compte que som omnívors, amb un intestí a mig camí entre els herbívors i els carnívors. Els herbívors tenen un intestí molt i molt llarg. Els carnívors molt curt. Nosaltres al mig. De tal forma que patim amb la carn i gaudim amb el vegetal. Capicci?
El procés del càncer és lent, molt lent, però segons el Dr. Shinya tot comença amb la dificultat d’evacuar el nostre còlon, la sentina del cos humà: l’Estrenyiment. Després arriba la Diverticulosi i finalment el Càncer. Perquè el càncer és l’avís últim del nostre cos què alguna cosa va malament.
Després de llegir més de dues vegades aquell cartell, vaig adonar-me que l’escombreta servia per remenar les restes de caca enganxades al vàter, i així llevar-les. Els vegans i les veganes tenen una caca plena de fibra, així que és mal·leable i dòcil al pas.
Hem de pensar molt, amigues i amics, molt. El gir és al vostre abast, molt a prop. I faríeu bé girant cap a una alimentació plenament vegetal. Valenciana si voleu.
A casa meua, des del 2005, no utilitzem l’escombreta del vàter.
