La nit de dissabte vaig veure A. Rivera a la tele. La seua satisfacció d’haver après una paraula del llenguatge polític madrileny, “mentidero”, em va dur a pensar que la seua mama no rebria igual la notícia que feren el fill “conseller” que “ministre”. Hi ha una jerarquia clara, una desigualtat evident, encara que per a Rivera deu ser “natural”. Tot i ser jove, deu tindre un concepte d’Espanya d'”una, grande y libre”. Confon la igualtat amb la uniformitat, més la jerarquia. Ell no veu cap problema a pactar amb qui siga, la realitat cada volta li és més secundària. Ara bé, exigeix vetllar per la unitat d’Espanya. I heus ací el parany que no veu Rivera: encara que voldria parlar sempre de la realitat, la seua Espanya, que n’hauria de ser el símbol, se n’ha escindit i s’ha convertit en una mena d’Esperit Sant al qual adorar.
