Visc a la Vall de Gallinera des de fa vint-i-vuit anys. I he anat veient-hi com a poc a poc baixava el nombre d’habitants. Com un any perillava l’existència de l’escola per falta de xiquets. Com a hores d’ara no hi ha assistència domiciliària i veurem si quan es jubile el metge, hi posen un substitut. Mentrestant, he comprovat que l’agricultura s’ha menyspreat i no se l’ha considerada allò que és: els primers productes de la nostra alimentació. Aquesta vesprada, parlant amb l’actual alcalde de la Vall, Toni Pardo, ocupat i preocupat per fer ben fetes les coses, he pensat una vegada més en quin món vivim que no és capaç de saber triar entre una ciutat mediocre i aquesta vall bellísima, més encara en primavera. I en quin món vivim que no sap ajudar el nostre alcalde, per tal que puga ressuscitar un racó tan preciós.
