Disposem de vacunes per previndre les infeccions víriques i bacterianes abans esmentades des de fa dècades. Quan la majoria de persones seguim el calendari de vacunacions, actuem com a barrera i aquests agents infecciosos “desapareixen”. Si la gent deixa de vacunar-se, la població n’esdevé un vehicle ràpid de contagi, augmenta la vulnerabilitat a eixes malalties i rebroten les pandèmies. Però per què i com comença aquesta moda?
Fa 17 anys, a la prestigiosa revista científica The Lancet, el gastroenteròleg britànic Andrew Wakefield i els seus col·laboradors atribuïren una relació causal entre la triple vacuna per a pallola/parotiditis/rubèola i l’aparició de malalties intestinals i el desenvolupament de trastorns de l’espectre autista. Aquesta informació no havia estat obtinguda correctament, ja que l’estudi s’havia practicat sols en dotze pacients i les seues conclusions no es basaven en càlculs estadístics. Molts grups testaren aquesta idea i cap estudi rigorós va poder confirmar les afirmacions reportades per Wakefield. De tota manera, el mal ja estava fet. La publicació del treball de Wakefield causà un revol mediàtic considerable arreu del món, i encara que en les notícies inicials s’advertia de la diversitat d’opinions respecte aquest estudi en la comunitat científica, sembla que inicialment els mitjans de comunicació no ajudaren gaire a callar l’alarma. Al febrer de 2004, el periodista Brian Deer, en un treball detectivesc remarcable, publicava un article al The Sunday Times, i més tard un documental al Channel 4 britànic, on descobria l’obscurantisme darrere de la suposada relació entre la triple vacuna i l’autisme. Al cor de l’assumpte residia un conflicte d’interessos per part de Wakefield a l’hora de publicar el seu treball. Per un costat, nou mesos abans de la publicació de l’article, Wakefield signà la patent d’una vacuna simple contra el xarampió que obtenia a partir de calostre de cabres prèviament injectades amb sang de ratolins infectats amb xarampió. No cal incidir molt en com d’interessant econòmicament haguera estat per al Dr. Wakefield que la triple vacuna que en aquells moments era l’estàndard mundial s’haguera retirat! Açò ho féu en col·laboració amb el Dr. Fudenberg, un individu que prometia curar l’autisme tractant xiquets amb productes derivats de la seua pròpia sang… D’altra banda, dos anys abans de la publicació a The Lancet, el Dr. Wakefield rebé més de sis-cent mil euros destinats a demostrar que la triple vacuna podia causar autisme. Açò fou mitjançat per Richard Barr, l’advocat defensor d’un grup de pares de fills autistes, els quals atribuïen la malaltia a la vacuna. Al 2004 la majoria dels col·laboradors de Wakefield es retractaren de les interpretacions assumides en el susdit article i al 2010 The Lancet retractava completament la publicació d’aquest treball per fraudulent (com de vegades les revistes científiques publiquen treballs més per l’impacte que poden causar que per la ciència que hi ha en ells és tema per a un altre article!). El col·legi de metges britànic li retirà la llicència mèdica en 2010 però des de 2001 Wakefield ja s’havia traslladat als Estats Units, on continuava estudiant la relació entre autisme i la vacuna triple. En eixos estudis col·laborava amb el controvertit Dr. Jeff Bradstreet, qui es suïcidà (suposadament) el juny passat a Carolina del Nord després que el seu centre mèdic hagués estat perseguit per l’administració americana d’aliments i fàrmacs (FDA) degut a la comercialització fraudulenta de medicaments homeopàtics per a curar l’autisme.
El darrer estudi que ha investigat la connexió entre autisme i la triple vacuna es publicà el mes passat. Els seus autors, sobre una mostra de vora 100 000 xiquets, segueixen sense trobar cap connexió. Tanmateix, després de les retraccions, de tants estudis rigorosos que contradiuen els resultats inicials de Wakefield, després que la majoria de facultatius recomanen la vacunació de xiquets i que cada any milions de vides se salven gràcies a les vacunes, encara hi persisteix un sentiment anti-vacunes en una part de la població. Una prova d’açò és que Andrew Wakefield és seguit per milers de persones als seus perfils de Twitter i Facebook. Probablement molts d’ells tindran fills amb algun trastorn de l’espectre autista, que desesperats per la condició dels seus estimats xiquets s’encomanen a qualsevol persona o remei que els poguera ajudar a millorar.
El que hem de tenir clar és que les vacunes, com qualsevol altre medicament, provoquen efectes secundaris i per tant ens exposem a ells. La qüestió ací és si els avantatges que podem obtenir amb el seu ús són molt més grans que els possibles efectes secundaris, els quals en la majoria dels casos no van més enllà que l’administració d’una determinada vacuna puga provocar picor al voltant del lloc de la injecció. Sembla clar doncs que la vacunació triple és totalment recomanable però que en una petitíssima proporció alguns individus patiran reaccions adverses (com si haguérem de prohibir el consum de fruits secs perquè hi ha persones al·lèrgiques a ells). Per tant, és molt perillós crear alarmes innecessàries que, al remat, acaben sent extremadament perjudicials per al conjunt de la població.
Un altre cas controvertit és el de la vacuna contra el virus del papil·loma humà (VPH), de caràcter profilàctic, administrada a xiquetes preadolescents. Aquest virus és present en més del 99% dels càncers de coll d’úter. S’han desenvolupat vacunes per crear immunitat contra les soques més virulentes de VPH i així disminuir el nombre de casos de càncer provocats per aquest virus. Tot i haver-se demostrat la seua eficàcia i estar al calendari de vacunacions de nombrosos països, hi ha associacions arreu del món de gent que es reclama afectada per la vacuna del VPH. Els experts no semblen posar-se d’acord amb si aquestes afectacions i/o morts són causa directa de la vacuna o coincideixen en temps amb l’administració de la mateixa. Sembla però, que l’agència europea de medicaments està revisant si aquestes correlacions són proves d’un risc inadvertit de la vacuna. Les proves científiques objectives indiquen fins ara que el benefici de no patir càncer és molt major que la freqüència d’efectes secundaris greus que es poden patir amb aquesta vacuna. La ciència avança dia a dia. De la mateixa manera que s’ha provat el caràcter fraudulent de l’estudi sobre la triple vacuna contra pallola/parotiditis/rubèola, també es donarà llum al cas de la vacuna del VPH, tant en una direcció com en una altra. Per tant, sembla molt millor confiar amb els professionals qualificats que ens atenen als nostres centres de salut que amb teories pseudocientífiques publicades a internet. El risc d’escampar infeccions ja eradicades per no vacunar-nos és massa gran, no paga la pena. I deixem-nos de bestieses sobre interessos obscurs de companyies farmacèutiques, eixes teories es desmunten elles soles. La qüestió que queda pendent és: hauria de ser obligatori vacunar? Debat obert.
