No me’n puc defugir d’allò clàssic, jo mateix sóc un clàssic crec, d’aspecte i de pensament. Això li vaig respondre a un dels nostres savis, el poeta Lluis Alpera, quan vaig ser inquirit per ell al pregar-li una dedicatòria per inserir al seu llibre de poesies que acabava d’adquirir, dient-me que el meu semblant li era conegut, li vaig contestar que mai no havíem coincidit, almenys que jo sabés. El savi Alpera, convençut va escriure: “A Joan Puchalt, que es considera, amb raó, un clàssic”.
Així que fidel a allò clàssic, perquè de nou no hi ha res a contar de la meua banda, en un reguitzell esmentaré seguidament unes quantes malifetes que ens han ofert les gavines de l’altiplà, acostumades com són de tractar aquest País i, les seues gents com una colònia. Tot ve perquè amb el propòsit no declarat de pura i clara propaganda política, ja que s’acosten les votades de final d’any, el govern central de Rajoy i cia, ha presentat al Congrés del Diputats a Madrid, avançant-los com mai, els pressupostos estatals per a 2016, l’any vinent.
En ells, enlairats a bombo i platerets per les gavines d’ací i d’enllà, hi ha un augment d’un 12% en inversions per a nosaltres, essent el tercer major augment del que hi haurà de totes les autonomies, les quals se xifren en, veges tu, 96 milions d’euros més, inversió per càpita que representa un 7,95%, tot i que al País som l’11% de la població de l’Estat, i on la inversió és de 237,18 euros per habitant i ací és de 176,65 euros. Açò es tradueix que, a pesar de ser la sisena que més inversió rep, som la quarta en població, i ens en resten per tant 301 milions d’euros per aplegar a la mitjana, i ésser tractats amb justícia, igualtat i respecte.
Una gavina llogarenca muda fins ara, que rau al Senat, des de no sé ben bé quants anys, i no sé ben bé tampoc què hi fa, el senyor Agramunt, és la que més parla per contrarestar una queixa del president de la Generalitat Ximo Puig respecte dels pressupostos, i s’afanya en dir amb una barra descomunal i cínica, que les inversions previstes s’acosten molt poc a la inversió ideal. Què fem, a Agramunt sense dubte, un mentider compulsiu clàssic, més li valdria estar callat, però no, no pot perquè és un botifler, ja que amb eixes xifres des de 2012 en què governen les gavines del seu gènere, ens resten acumulats any per any, dos mil milions, ni més ni manco.
Per donar-li un cert impuls al corredor mediterrani, d’altra banda, el País rebrà 445 milions d’euros per a unes obres que haurien d’estar acabades enguany, perquè així ho van prometre, i enllaçar-hi Castelló, València i Alacant a finals de 2015 a més del tercer carril. Cal dir, que els diners assignats per l’executiu central a l’AVE en Galícia, iguala els destinats a tota la inversió al País xifrada en 731 milions d’euros. Així que, amigues i amics, una altra en tenim pare rector, perquè a mentides i promeses ens unflen.
Altre sector damnificat igualment, per al qual no s’ha rebut enguany ni un euro, és per a la millora del sistema de reg a la agricultura, i els nostres llauradors no en rebran cap per a 2016 tampoc. Juan Valero de Palma, en nom de la Junta Sindical d’usuaris del Xúquer, retreu Rajoy per aquest motiu i per l’incompliment de la promesa de reformar per a 2014 el finançament autonòmic que tant de mal li ha causat i li està causant als valencians.
Una subvenció que clama al cel, per infamant, comparant-la també amb altres semblants, és la del Palau de les Arts Reina Sofia, que rep 541.000 euros davant els 9.300.000 del Palau Reial de Madrid, els 7.100.000 del Liceu de Barcelona o el 1.600.000 de la Mestrança de Sevilla. Colònia? No home no, és allò que ens mereixem, si ells i nosaltres seguim fent el mateix.
Acabe amb una xifra ben significativa, la qual denota el grau de manca de finançament dels serveis bàsics, d’aquesta agenollada per apallissada autonomia. Els col·legis d’infermers de Castelló, València i Alacant, denuncien que som la 15 de les 17 autonomies en número d’infermers per cada 100.000 habitants, 482,40, perquè la mitjana de l’estat és de 522,81. Ja no parlem de la resta d’atenció sanitària on hauríem d’incloure metges i dependència.
Com que no vull sufocar-me, ni tampoc sufocar-vos més, ja n’hi ha prou, perquè el seguici de greuges clàssics que les gavines clàssiques ens ofrenen al bescanvi nostre d’altres abundants i gruixudes ofrenes durant segles, aplegaria a les antípodes i tornaria. Així que, tan sols recordar que, al novembre hi haurà votades generals, llavors potser, ho podrem començar a remeiar en part.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
