La Cospedal, que amb la visita ha vingut a més a més a pescar al millor calador del que hi disposen, a més de tractar-nos de badocs, ha deixat dita aquesta frase ben demostrativa del que són, és a dir, a més de rapinyaires, manipuladores, dient el que faran, però, no fent el que diuen que faran: “el PP siempre va a defender con claridad la identidad valenciana”, tot responent-se a ella mateixa a allò que alguns volen fer ací: un remake de Catalunya, diu. “La identidad valenciana”, és una frase per enfosquir allò que pensa, perquè coherent en ella i en els qui representa, de segur voldria dir “identidad toledana”. Hem de significar-li amb més claredat de la que esmenta, que per defensar la identitat valenciana, ni necessitem el PP d’ací, ni d’enllà, fins a que s’esmenen, ni tampoc a una clarivident eminència com la d’ella, perquè amb eixa ferramenta, millor a sa casa.
Al mateix acte Bonig, desacreditant el Pacte del Botànic, manifesta que al seu partit l’anomenen més aviat “Pacte del Titànic”, fruit d’un acord de perdedors. Bonig no ha fet esment per exemple, del pacte de la plaça de Manises 4, del cap i casal, ordit per Marcos Benavent, el yonqui dels diners, ma dreta de Rus, aleshores president de la Diputació de València. Hom, a la vista de l’oblit pot considerar que, Bonig, no se’n sap de l’assumpte, atès que ella és de la Vall d’Uixó de la Plana Baixa, i els esmentats de l’encendrada Xàtiva de la Costera.
Tot seguit la “dama de ferro”, en una mostra més de la duresa de l’aliatge del ferro que hi disposa a la barra, reivindicà les figures de Zaplana, Camps i Fabra -s’oblidà d’Olivas-, negant el seu mal govern, minvant els errors comesos, i reconeixent les gavines, les seues possibles errades, per les quals han demanat, diuen amb “humilitat”, perdó. De la manca de finançament, culpà Zapatero, sense fer menció, ni al model d’Aznar de 1996 que ens perjudicava, ni al d’Aznar-Zaplana de 2002, quan ja a les autonomies havien sigut transferides totes les competències. Com que, per a assumptes seriosos, consulte la meua gata, la felina posa rostre neguitós, s’alça del reposapeus i indignada, pel corredor se’n va.
La cloenda d’aquest acte fou gloriosa a més d’original, perquè assegurà, que el drama de l’esquerra és, “que prefieren ser catalanes de segunda, antes que valencianos de primera”. Com que la representació, en percentatge, obtinguda a les passades votades per a les Corts Valencianes, ha estat del 49,72% per a les esquerres i del 38,56% per a les dretes, hom es pregunta, deixant de banda per a una altra ocasió allò de catalans de segona, si ser valencians de primera, és aquella que, des de la genuflexió assolida gràcies a les seus noves glories ofertes, aplega a l’actual grau de postració a base d’escurar-nos la butxaca, arramblar el valencià i afeblir-nos la moral?.
D’altra banda, la primera mostra de suport a la Bonig fou dissabte proppassat al cap i casal, en un altre acte de reforç de “Don Tancredo” envers la Thatcher de la Plana, la qual encesa com mai, a més de jactanciosa i ostentosa, és incapaç pel que vegem, de fer cap concessió com no siga als de la seua molada, els quals deixaren dit, estratègicament per a confondre’ns, que els perdonem els excessos pel mal govern de les gavines al País i a l’Estat. L’acte de confessió el van fer, perquè potser, s’han cregut que és el primer pas per a aconseguir vots bastants per guanyar les votades generals del pròxim 20D. De sobres haurien de saber que això no és prou, perquè al fet, hauria d’afegir-se’n la restauració de l’espoli i retirar-se per a la porga com deia, a la manera del cristianisme que tant enlairen, principis els quals, són els mateixos que els del laïcisme. És a dir, en el que és un eufemisme per la meua banda, reflexió, i la reposició material d’allò injustament atresorat.
Però, com que la pocavergonya és a orris, i creuen que en cent dies apartats del poder, ja n’hi ha prou, s’omplin d’orgull fatu, en lloc d’humilitat pretesa, i li tiren al rostre del nou Consell la creació d’una Conselleria de Transparència, per tal d’aclarir tots els seus nombrosos i gruixuts despropòsits, amb l’estratagema de soterrar-los, i ací pau i enllà glòria, perquè com diu Bonig, amb tanta barra com per a pesar-la, “Que cuando se govierna con el objetivo de destruir el pasado, no és alternancia, es revanchismo”. Cinisme? Hipocresia? Desvergonyiment?, no trobe el qualificatiu, potser hauria de sumar-ne uns quants, per a obtenir-ne el necessari.
Acabe fent política ficció casolana. Posats en el cas que ho porgaren, els valencians de bona voluntat els ho perdonaríem, encara que no ho oblidaríem, perquè no som immortals, però Déu essent diví, a més de perdonar ho oblidaria i parlaria en Sant Pere, perquè passaren a dormir en pau, el somni dels justs.
Albal – L’Horta Sud – País Valencià
