Durant més de 2.000 anys la mare Horta va fer créixer aquella xicoteta aldea fundada pels romans que nasqué a una illa situada al bell mig d’un riu, el Túria.
En anar passant el temps, la mare Horta ha vist com la seua filla més estimada i acaronada, València, ha anat creixent i desenvolupant-se, al principi respectuosa, complementària i plena de tendresa amb la seua mare.
Però ara que l’Horta és vella i fràgil, els seus governants han decidit que cal especular amb la seua terra i riquesa i convertir-se en el seu botxí.
Per a l’actual batllessa de València, Rita Barberà, aquesta destrucció és senyal de progrés, modernitat i, sobretot, necessitat.
Necessitat d’equipaments per manca d’espai en la mateixa ciutat, tal com va declarar fa uns dies durant la presentació del nou reté de Policia Local i Bombers: “Si s’ha previst agafar ‘una mica d’horta’ és per poder tindre equipaments importants que beneficien la ciutat, especialment els valencians (…) a València no hi ha sòl per a equipaments importantíssims com la Clínica Mayo que havia de vindre abans de la crisi, per la qual cosa cal dotar-lo per a la ciutat“. Rita va aprofitar també per a dir que el seu govern havia estat el ”que més havia protegit l’horta “(sic). En referir-se als partits de la oposició que han mostrat el seu rebuig al pla va declarar que era “molt fàcil donar opinions darrere d’una pancarta per part dels que mai han protegit ni un gram d’horta“.

El resultat va ser que el plànol mostra l’existència de grans bosses de terreny, majoritàriament a la perifèria de la ciutat, amb l’expectativa de ser construïdes. En ell es poden detectar els últims PAIs que encara no s’han consolidat, tant al nord com al sud de la ciutat. També s’aprecia com queda una gran bossa de sòl urbanitzable entre l’avinguda Tarongers i l’avinguda Blasco Ibañez.
Necessitats per a la ciutat, com diu Rita Barberà? De cap manera. Aquesta anàlisi posa en evidència la gran fal·làcia de l’alcaldessa.
Ens trobem amb un cas paradigmàtic d’especulació pura i dura per part d’uns polítics sense escrúpols que se serveixen de la política exclusivament per enriquir-se i enriquir els que probablement financen irregularment al seu partit.




