‘Les dones de la Principal’, de Lluís Llach

És una novel·la negra, de fet, al llarg de l’escrit sobre la nissaga de la Principal de Lluís Llach, Agatha Christie és un referent clau de l’inspector Lluís Recader que s’encarrega de la investigació d’un crim que es va cometre el 18 de juliol de 1936; la guerra va impedir descobrir el culpable d’un crim atroç, quatre anys després un inspector de policia, format en la República i adherit al carlisme franquista, decideix investigar-lo i topa amb les forces vives de l’època que tracten de treure’s les responsabilitats de sobre, apareixen els bisbes, els governadors civils, l’esquelet del règim es mou per soterrar l’escàndol d’un crim que no es pot permetre que isca a la llum pública enmig de tants crims d’un règim que es sostenia pel terror dels afusellaments als murs del cementeri i als vorals de les carreteres.

Però sobretot és una novel·la de suspens que mostra la força i les passions de tres dones, Maria Roderich, Maria Magí i Maria Costa, que, al llarg de més d’un segle, han regentat la Principal, el casal més important del petit poble de Pous, a la comarca vinatera de l’Abadia. Àvia, mare i filla han fet prosperar les terres gràcies a tot un seguit de transformacions que han aconseguir fiançar el negoci del vi. Des de finals del segle XIX, quan arriba la catàstrofe de la fil·loxera fins al segle XXI, ens narra magistralment les formes de vida i ens mostra el saber d’un tros de món.

Reivindica Llach el dret a la diferència, mostra un hòmens comprensius, tendres, capaços d’estimar les dones, des del respecte, però també capaços d’estimar a altres hòmens; mostra unes dones enèrgiques, poderoses, riques, “lliures”, que segueixen els seus impulsos eròtics i aconsegueixen tot allò que es proposen.

Al remat, a la fi, quan penses que ja tot s’ha acabat, es fa una recapitulació sobre la història del passat i una ‘reflexió’ sobre la moral, els valors ètics i morals canviants de cada època en funció del poder polític i les circumstàncies socials, una conversa entre pare i filla sobre l’homosexualitat, sobre la vida, sobre els amors, les culpes i la mort.

Una novel·la molt ben escrita, que em va recomanar Enric Tàrrega, tot i que, sovint, tantes Maries, i unes èpoques que van cap avant i cap enrere, porten a una certa confusió i embolic; hi ha diàlegs intel·ligents, amb habilitat, amb guspires i amb ofici que manté la intriga. Molt recomanable perquè mostra els vímets morals i polítics d’una nissaga de dones i hòmens sacsejats per la història, macro i micro, al petit món de Pous i les seues derivacions.

Membre de la Plataforma pel Dret a Decidir