En la societat que vivim, poca gent es fixa del treball que anomenem “brut”. Aquella tasca que es fa per goig propi, i que no busquem, directament, un gran reconeixement de la societat cap als nostres actes. El radicalisme de la societat porta al fet que aquesta gent, no es que no tinga gaire reconeixement, sinó que damunt n’hi ha altres persones que s’atribueixen aquella lluita.
Com no pot ser d’una altra forma, en aquesta societat masclista i patriarcal en què vivim ara per ara, i lamentant-ho molt, per molts anys més, les més invisibilitzades van ser les dones. Aquelles dones que sentien uns ideals, segurament, molt més fort que molts dels homes que anaren a lluitar, aquelles dones eren voluntàries, i lluitaven pel que pensaven que era bo i el millor per al seu país. Aleshores? On estan eixes heroïnes als llibres de text? On estan eixos carrers commemoratius als centres de les principals ciutats de l’Estat espanyol? On estan eixos actes, tal com es fa als soldats republicans o als caiguts del feixisme espanyol?
Aquesta societat hipòcrita pensa que molts dels actes que es fan hui dia feministes són per restar-li importància al paper de l’home, i d’ací deriven els termes per a faltar el respecte a totes aquelles dones que no volen ser millor que ningú, simplement iguals, amb un tracte igualitari i cap discriminació en el seu dia a dia.
Ara, temps de canvi per a la societat valenciana i alguns llocs d’Espanya, ja que per desgràcia en molts llocs de l’Estat Espanyol encara continua un mandat involucionista, que fa que l’únic canvi que es produeix siga el canvi d’hora quan s’apropa abril. Gràcies a aquest sentiment de canvi, i a les persones que lluiten diàriament, encara que la situació no siga la millor, comencen a impulsar-se moltes campanyes reclamant els drets, no només als treballs amb ajustos salarials, sinó a les aules dels instituts o a les universitats.
L’últim projecte per impulsar aquesta igualtat, i eixe reconeixement que remarca l’escriptora Svetlana Alexiévich al seu llibre amb què va guanyar un Premi Nobel La guerra no tiene rostro de mujer, és l’organitzat a València pel SEPC ( Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans ), donant l’oportunitat que la gent siga una mica més culta en l’aspecte de les dones a la Guerra Civil, una guerra on van tenir gran importància. L’acte, amb el títol Un passeig en femení cerca fer una ruta per la nostra estimada ciutat parlant sobre les dones a la guerra. L’acte, tindrà lloc a Colom, centre de València, a les 18:00 el dimarts 12 d’Abril. Aquest passeig en femení pretén recuperar una petita part de la nostra història: conèixer el paper de les dones antifeixistes a València durant la Guerra Civil. Amb la ruta es vol donar a conèixer quines tasques realitzaven i en quines organitzacions treballaren. Es mostrarà com els carrers i barris de València resistien a les tropes sollevades gràcies al treball absolutament central i necessari d’aquelles dones antifeixistes que es deixaren la pell lluitant per un futur millor.
Amb petits gestos com els d’aquest sindicat de la Universitat de València, tindrem una societat més igualitària. La lluita per fer una societat antipatriarcal és llarga i costosa, però si ningú es meneja cada cop més créixeran les desigualtats socials entre els homes i les dones, cosa que estant al segle XXI, no podem permetre.
