Les compres dels diumenges

“… i el setè dia va descansar”
-GÈNESI 2,4-

El passat diumenge ha estat el primer (després de la llibertat horària que va decretar l’anterior consistori de València), en què algunes grans superfícies han hagut de tancar les seues portes, en entrar en vigor l’acord que van signar els actuals mandataris municipals amb els representants de la patronal del sector ANGED, limitant a dues les “Zones de Gran Afluència Turística” (Ciutat Vella i l’entorn de la Ciutat de les Arts i les Ciències).

Aquest fet ha motivat una allau de comentaris als mitjans de comunicació, que podríem classificar en favorables o contraris al tancament dels comerços en dies festius. Entre els contraris tenim els que es queixen que no poden anar a comprar en tota la setmana, i també moltes persones que troben a faltar aquests espais per a gaudir de les seues jornades d’oci, com si es tractaren de parcs temàtics. D’altra banda tenim els xicotets comerciants, que reivindiquen el tancament total, perquè no poden competir amb els grans, i obrir aquests dies els resulta ruïnós. També estan els que diuen que o tots o ningú, i els que clamen en favor de la llibertat. Que cadascú faça el que vulga, diuen traient pit, encara que tothom sap que aquesta llibertat, com sempre, beneficia els més poderosos.

Tots aquests arguments tenen la seua lògica des del punt de vista de l’egoisme de cadascú, però, qui pensa en els treballadors del sector? Ells no tenen dret a gaudir de la vida familiar? I que no diguen que són com els treballadors dels hospitals, els bombers, els policies, etc., que han de fer guàrdies. No hi ha cap comparació possible que es sostinga, així com tampoc, ºdir que tota la culpa és dels sindicats, per haver signat condicions tan desfavorables. La precarietat laboral ens ha portat a aquesta situació, i en gran mesura, aquesta precarietat ha estat fomentada des dels poders públics, mitjançant lleis tan injustes com la Reforma Laboral que va aprovar l’anterior govern del PP. Així tenen els treballadors amenaçats de facto d’ésser acomiadats a la mínima ocasió, han de treballar els dies festius sense ni tan sols cobrar un plus, i a la majoria, encara que estiguen contractats de dilluns a dissabte, els canvien el diumenge per un dia qualsevol de la setmana (el que més li convinga a l’empresa).

Per tot açò, a tots aquells que diuen en nom de la llibertat que no cal prohibir, jo els hi diria que les autoritats han de vetllar pels ciutadans. Prohibir no, però cal regular mitjançant les lleis i els acords amb totes les parts, totes aquestes qüestions que afecten tanta gent.

Ja per finalitzar, pense que aquest és en el fons, el mateix debat que vaig veure en un documental francès que va emetre la 2, sobre el tractament fiscal que alguns països feien a les multinacionals (en secret) per tal de crear ocupació. Opine que prioritzar la creació de llocs de treball, sense tenir en compte la qualitat dels mateixos, és un greu error.

La política ha d’estar al servei de les persones i no pas dels mercats.