Les bicicletes són per a tot l’any

Són les 7h. del matí d’aquest dissabte que tanca el mes de juny. El dissabte que comença el Tour. I com la majoria dels dissabtes i caps de setmana de l’any, practique l’esport de la bicicleta. Avui toca el Coll de Rates amb els meus companys de la penya Amunt d’Alzira. Al llarg de l’etapa ens hem creuat amb centenars de ciclistes, els quals utilitzen la bicicleta com a recurs i màquina de suport pel seu lleure, tota una disciplina esportiva que es practica tot l’any malgrat inclús les inclemències meteorològiques. La meua penya recorre les carreteres de diverses comarques centrals del nostre País tots els caps de setmana de l’any.

Mai tindre prou d’agraïment per a les persones que em mostraren en el seu moment l’estima, la importància i la sensibilitat per la bicicleta. Aquell grup de bojos que des d’Irún a Lleida travessarem els Pirineus una setmana de juliol de fa ara més de quinze anys en ruta cicloturistica, deixaren la seua empenta en el meu cor i ulls. Amb ells, vaig fer per primera vegada el mític Tourmalet. Gràcies especialment al meu amic castellonenc Vicent Marçà, que encara que ja no es troba amb nosaltres, em va ensenyar a comprendre que més enllà de l’esport del ciclisme, la bicicleta és un estil de vida. I aquesta perspectiva de veure la bicicleta com a motor de canvi en moltes actituds de civisme, pense que he sabut transmetre a la meua filla Anna, la qual la utilitza per a traslladar-se i moure’s per la ciutat de València.

I és que sense dubtes, com he pogut llegir en el quadern central de la revista Saó d’aquest mes de juny, la bicicleta al País Valencià porta camí de dur a terme una certa revolució. Les nostres ciutats i pobles s’han vist inundats en els últims anys per un mar de pedals que han fet canviar les concepcions pel que fa al transport actual. El Parlament Europeu, com reconeixen els activistes de Valencia en Bici o de la Ribera en Bici, recomana amb insistència a la seua Estratègia Viària 2011-2020, la introducció del límit de velocitat de 30 km/h en zones residencials i en els carrers urbans que no disposen de carril bici. Una mesura que d’aplicar-se facilitaria l’ús de la bicicleta i el recular del cotxe per les nostres ciutats.

L’ús de la bici com a mitja de transport urbà i també interurbà té en el fons un objectiu final clar i potent, la consecució d’unes ciutats i uns pobles més nets, habitables, sans i segurs. Tal vegada molts dels usuaris i usuàries de la bicicleta ni tan sols es consideren ciclistes, però hi ha una cosa ben certa, les bicicletes són un mitjà barat, que no contamina i amb el qual pots desplaçar-te ràpidament pels carrers, avingudes i carrils bicis. Cada vegada hi ha més gent que veu el futur en bici. Un futur que no es pot limitar al debat actual sobre l’ús del casc en els nuclis urbans. Ara, el que cal és anar en bicicleta, és utilitzar la bici per anar d’un lloc a d’altre i per a recórrer i conéixer el nostre estimat i desconegut País. També podem vertebrar i fer consciència de poble en bicicleta i assumir la veu del poble en bicicleta, perquè no!

Tenim molta sort de viure al País Valencià: bon temps, un nombre creixent de carrils bicis, prou de vies verdes, moltes rutes per a ciclistes, molta gent acollidora dels nostres pobles, … tot són facilitats per a utilitzar la bicicleta. Per això puc i vull atrevir-me a canviar el títol d’aquesta pel·lícula: Les bicicletes ja són per a tot l’any.