Aquest canvi l’hem fet possible tots: Escola Valenciana, la gent del Cremona, les escoles de la Gavina, la Masia, la Comarcal, la pública de Barx, Obrint Pas, Feliu Ventura, Pau Alabajos, Al Tall, la Gossa Sorda, Miquel Gil, Pep Gimeno Botifarra, Acció Cultural, Ca Revolta, el Micalet, l’Aplec dels Ports, la gent del Tempir, Maestrat Viu al nord, les editorials de Bromera, de Sembra, de Tàndem, de Bullent i d’Andana, Marc Granell, Anna Montero, Gemma Pasqual, Joan Francesc Mira, Xavi Castillo, Amàlia Garrigós, Vicent Mifsud, Empar Marco, Xelo Miralles, Saó, el Temps, Ràdio Klara, la Veu del País Valencià, les universitats Valencianes,la Xarxa Vives, La Intersindical, els ateneus, les colles de muixerangues, els rondallaires que repescaven Enric Valor, les llibreries, la pedra de Basset a Otos, els Miquelets del Regne i tants altres, cadascú des del seu àmbit d’actuació. I també el poble. M’estic referint al poble valencià anònim.
El poble resistent que contra vent i marea s’ha estat mobilitzant des de fa molt de temps a les xarxes socials i que ha eixit al carrer a manifestar-se centenars, milers de vegades en contra la corrupció, en contra de les polítiques de retallades del Consell, per un millor finançament, donant suport a les víctimes de l’accident del Metro, pel Cabanyal, per TV3, per RTVV, en favor de l’escola pública de qualitat i en valència, per la sanitat pública, pel dret a decidir, per la llengua, per l’autodeterminació, per la independència, els 9 d’Octubre, els 25 d’abril, per la dignitat de ser valencians…
Un poble que en el llarg hivern nuclear a què ens ha tingut condemnats el PP mai ha defallit ni perdut l’esperança, ni per descomptat la dignitat ni l’orgull, malgrat haver aguantat el flagell continu d’un govern d’ignorants, de canalles i d’antivalencians als quals sempre ha resistit i plantat cara fins que, un 24 de maig, ha vençut.
Un poble que ha dit amb veu clara i ferma “Prou” i que ha eixit de l’armari reivindicant una cosa molt simple: ser un poble normal.
I ara, passats els primers moments de lògica eufòria, ens toca a tots arremangar-nos per posar la primera pedra i començar a bastir els fonaments d’alguna cosa que ha de ser sòlida, robusta, transparent i perdurable, els fonaments d’una societat que tant hem reivindicat al llarg del anys als carrers i per la qual tant hem lluitat.
I ara li toca el torn sobretot als representants polítics que abans estaven a l’oposició i que a partir d’ara ocuparan i governaran les institucions polítiques, els ajuntaments i la Generalitat Valenciana. Han de pensar que és hora de la POLÍTICA amb majúscules, aquella que articula una societat realment democràtica i no un miratge com havia estat fins ara. És hora d’entendre’s, i no de rivalitzar, és hora d’escoltar i de ser escoltats, és hora de sumar i multiplicar, i no de restar i dividir, és hora de crear sinergies i no parcel·les de poder, i serà hora de poder desautoritzar amb fets contundents i no només amb intencions i paraules a tots aquells que voldran sembrar l’odi i la divisió per retornar al passat, a la vella política, a la falsa democràcia.
Esperem molt d’aquests polítics. Però també hem d’esperar molt de tots nosaltres. No podem ara baixar els braços, aturar-nos i esperar que ens ho donen tot fet. Això forma part de la vella política. És hora d’exigir i ser més participatius, ser més crítics però alhora constructius i positius. Més que mai. Hem d’exigir als polítics el que hem demanat i defensar les conquestes que anirem fent.
És hora d’un nou temps. Per a tots.
