Des de 1999, en cada convocatòria d’eleccions hi ha hagut una esperança de canvi, que al remat s’ha vist frustrada per una nova majoria absoluta del PP. N’érem molts els ciutadans crítics que “ja en teníem prou” amb la desfeta de Zaplana, Olivas i Camps, però malauradament la dreta havia guanyat una hegemonia social que cronificava la nostra minoria parlamentària. Ara, al 2015, la situació és ben diferent, doncs el tomb electoral ja no és un desig ni un vaticini demoscòpic, sinó una conseqüència directa de la desafecció cap a un partit que ens ha deixat a la ruïna. Qui més clar ho té és la pròpia dirigència del PP, que en privat manifesta una resignació profunda davant la inevitabilitat del canvi polític al País Valencià.
Ara bé, han sigut tants els canvis (regressius) produïts durant els últims anys que no ens val només amb un canvi (progressista) al Palau de la Generalitat. Desallotjar al PP del govern autonòmic és una condició necessària però insuficient per a garantir el futur del nostre País. Ens calen molts més canvis. Un canvi de polítics per a recuperar els valors ètics i la confiança en les nostres institucions, i un canvi de polítiques per a prioritzar la cobertura de les necessitats bàsiques de la majoria social a través de serveis públics universals, gratuïts i de qualitat. Canvis a les Corts i als Ajuntaments, on es fa la política més propera a la gent. Canvis a les lleis per a derogar els copagaments i les retallades, aplicar una política fiscal justa i progressiva, o combatre la corrupció. Canvis també de mentalitat, tant en els nous governants que hauran de plantar cara a les pressions dels poders fàctics, com en tots i cadascun dels valencians i valencianes que hauran d’implicar-se activament en la defensa dels nostres drets col·lectius. Perquè sense participació ciutadana i mobilització social no hi haurà canvi real al País Valencià.
