L’amenaça de la ferralla espacial

La ferralla espacial ha estat notícia els darrers dies i ja és hora que estudiem seriosament el fenomen. De fet són les nou i cinc i, probablement, ja fem tard. I a més, ja comencem a tenir gana. Una teoria del fenomen esmentat podria ser que ja no només ens hem de preocupar pel fem que generem ací a terra tocar en forma de deixalles inorgàniques, programes de TV i opinions tòxiques de tertulians, autèntiques bèsties del debat que igual et pontifiquen sobre el Procés d’Independència de Catalunya com mostren bastos coneixements històricgeoestratègics sobre l’Islam relacionant emigrants que fugen del terror amb terroristes. Cal dir, si més no, que aquestos personatges són un altre fenomen quasi exclusivament madrileny. Com dèiem, com si no tinguérem prou amb el fem terrestre, ara també ens hem de preocupar pel que cau del cel. Aquesta ferralla espacial s’ha desplomat, sobretot, a dos pobles de Múrcia, Mula i Calasparra. La hipòtesi fàcil de confondre murcià i marcià ha sigut descartada per la Guàrdia Civil i que puga ser radiactiu o que tinga perill nuclear. A la Casa Cuartel de Calasparra s’ha analitzat per part dels experts de la Benemèrita un artefacte provinent d’un coet. Dels fragments no n’han tret cap conclusió concloent, però, en canvi, l’arròs de Calasparra amb conill que feren al mateix temps, els va eixir molt saborós i en el seu punt, va declarar visiblement orgullós el sargento Romerales.

Com els descobridors d’aquestos artefacte foren dos pastors, ens assalta un dubte, o més, vagen vostès a saber… Perquè sempre, o quasi sempre, els que albiren objectes voladors no identificats (OVNI’s) són pastors? Si passen hores mirant el cel, el ramat se’ls dispersa o roman pasturant pacíficament? Inquietants interrogants, no troben?

Pot ser que no tots els ovnis siguen d’origen extraterrestre, però molts ufòlegs coincideixen que qualsevol objecte incandescent que abaixa traspassant l’atmosfera a una velocitat de trenta mil quilòmetres per segon, és un dir, ha de vindre necessàriament de Plutó i que seria obra d’una civilització més avançada, aproximadament quinze minuts. No siguem tiquis-miquis, minut amunt o avall. Curiosament, segons alguns astrònoms -desconec quins- l’espai és finit. Aquest concepte és força reconfortant, sobretot per a aquelles persones que mai saben on han deixat les claus del cotxe o el mòbil. Tornant als ovnis, fem-nos més preguntes. Si estan pilotats per algú, diguem-ne venusià, vulcanià o plutonià, perquè mai no s’han parat a parlar amb nosaltres? És la seua manera de relacionar-se? Són espaisociopàtes? Acceptem-ne el vocable com a vàlid.

Moltes preguntes i poques respostes. De tota manera, no ens amoïnem massa. Com afirmen altres astrònoms, els del sector “Catastròfic…Ai Déu Senyor, morirem tots”, l’espai està en expansió i que un dia, més prompte que tard, rebentarà. Perquè no ens pille em bragues o calçotets, allò recomanable seria tindre preparat el raspall de dents i la pinta (per als més joves, objecte antic no identificat, que serveix per a pentinar-se).