El 20 de desembre del 1993, l’Organització de les Nacions Unides va definir la violència contra les dones com “qualsevol acte de violència de gènere que puga tindre, com a resultat, un dany o patiment físic, sexual o psicològic per a la dona, així com les amenaces d’aquests actes, la coacció o la privació arbitrària de la llibertat, tant si es produeixen a la vida pública com a la privada.”
El sociòleg Francisco Abril explica, als tallers “Estereotips i prevenció de la violència de gènere”, que per a poder sostindre una societat desigual, és necessari utilitzar la violència com a ferramenta de poder. La nostra societat administra la violència de forma gradual i progressiva. Per a entendre com s’administra aquesta violència, utilitza el símil d’una piràmide:
A la part inferior, estaria la ideologia de dominació a la qual anomena “masclisme” i que justifica la superioritat de l’home sobre la dona.
El següent graó, en aquesta piràmide, seria la pressió psicològica sobre les dones a través del llenguatge, la publicitat o la religió, la creació d’estereotips i la cosificació de la dona.
Finalment, i davant la negació per part de les dones a acceptar aquest discurs, alguns homes utilitzen la violència com a forma de control i dominació.
En un intent per ocultar les dimensions d’aquest feminicidi, Lídia Falcón, fundadora del Partit Feminista d’Espanya, explica que el govern ha decidit començar cada any, des de zero, el comptador de víctimes per a impedir fer públic que, durant els últims trenta anys, han mort assassinades 2.400 dones a l’Estat espanyol. Això representa el triple de les víctimes per terrorisme durant cinquanta anys.
Tot indica que el sistema de prevenció no està funcionant. Teresa San Segundo, professora de Dret Civil de la UNED i autora del llibre “Violència de gènere” indica la necessitat de tindre una ‘perspectiva de gènere’ si volem entendre el problema i buscar una solució.
Teresa i un grup de dones professionals demanen la implantació urgent de mesures per a combatre la violència de gènere:
Que els serveis d’atenció a les víctimes no estiguen condicionats per la denúncia.
Acudir als centres de salut o a les escoles per a parlar amb totes les persones que poden tindre contacte amb les víctimes i que, per tant, poden detectar el problema.
Més formació a tot el col·lectiu de professionals que intervenen en els casos de violència.
Canvis en la legislació, com l’actualització de l’article 146 del Codi Civil, que no obliga a declarar els familiars dels maltractadors.
Més contundència per part d’una societat que continua justificant els agressors.
Augmentar les campanyes d’informació per als homes a través dels mitjans de comunicació.
Introduir la gestió de les emocions i la igualtat, així com parlar de les relacions afectives i sexuals en tots els centres educatius.
Rosa María Fernández, coordinadora del Lobby Europeu de Dones, explica el procés dut a terme per l’administració durant els últims anys. El 2007 es va aprovar la llei contra la violència de gènere i, en principi, semblava que la situació canviaria. Però, amb el govern del PP, es va eliminar l’assignatura d’Educació per a la Ciutadania i van abandonar les campanyes educatives a les escoles. El retrocés, segons indica la coordinadora, ha sigut considerable.
Finalment, l’any passat, el govern va iniciar la campanya “Hay salida” i es va actualitzar el protocol de valoració de risc per a les víctimes. Aquests canvis, inclouran dades precises per a millorar la protecció de les víctimes.
Als països nòrdics, les denúncies per casos de violència masclista dupliquen les d’Espanya. Però aquestes dades només demostren la seguretat i confiança d’unes societats molt més igualitàries que detecten i tracten la violència de gènere d’una forma ràpida i eficaç.
Segons l’Audiència Provincial de València, els casos de violència masclista a la nostra província han augmentat un 166% durant el primer semestre del 2016. Amb aquestes dades, es confirma l’augment de les denúncies per violència masclista al llarg dels últims anys.
El mes passat, la policia trobà una dona assassinada a Torrevella. El presumpte culpable havia construït un sarcòfag a la paret per a ocultar el cos. La presidenta de la Generalitat en funcions, Mónica Oltra, va demanar al govern central que la lluita contra la violència masclista fóra una qüestió d’Estat al nostre país. Al mateix temps, enviava un missatge clar als agressors: “No os queremos en esta sociedad”.
