Torne a fer memòria que, en aquells mesos, ens caigué a sobre la Llei de Senyes, una vergonya amb forma de text legal que ha arribat a estar vigent contra la ciutadania valenciana. També és d’aquella època un nou reglament de bous al carrer[1] amb unes “subtils” modificacions del paper dels ajuntaments respecte als linxaments de bous al carrer que tindran cada vegada més protagonisme.
Abans d’aquesta reforma, els Ajuntaments ja havien d’emetre un informe favorable a la perpetració de linxaments públics de bous[2]. A l’article 15 del nou reglament, només s’elimina la necessitat d’acreditar el caràcter tradicional dels linxaments, ja que la tradicionalitat es dóna per reconeguda a tot el país. Per tant, la signatura d’aquesta declaració favorable fa molt que és la responsabilitat primera i fonamental dels ajuntaments en la celebració dels bous al carrer a cada municipi. El balafiament de grans quantitats de diners públics en aquests actes de maltractament animal ve després i no incorren en ell tots els ajuntaments que han assumit eixa primera responsabilitat.
El que va fer el PP amb el nou reglament fou cridar l’atenció sobre eixa responsabilitat a l’exposició de motius. Al paràgraf 5 del bloc I, diu que “els distints municipis poden celebrar bous al carrer o no, poden incorporar-se a la festa si així ho estimen o poden acollir altres modalitats tradicionals a la seua localitat. De la mateixa manera, poden decidir en contra, opció que és igualment respectable”.
Per si no ha quedat clar, rebla el clau al paràgraf 6 del bloc IV: “una rellevància especial cobra ara la declaració de l’ajuntament respecte a la realització dels festejos de bous al carrer al seu terme municipal”. Amb la regulació anterior, cada consistori informava favorablement sobre el caràcter tradicional d’aquells. Ara, amb la nova previsió normativa basada en la tradicionalitat universal de la festa, l’entitat local declararà si està d’acord o no sobre la celebració dels festejos, sense referència al seu caràcter tradicional, ja que este ja es pressuposa i subjau en la declaració que s’efectue”.
Insistisc: amb el seu nou reglament, fou el PP qui assenyalava un camí per a l’acció a nivell local, deixant clar que els ajuntaments poden dir no als linxaments de bous al carrer, de forma tan “respectable” com si digueren que si. És el PP qui obre una via d’ascens per a l’abolició, amb la intenció de posar el crit en el cel cada vegada que siga iniciada. És el PP qui planifica utilitzar interessadament la ciutadania implicada en el negoci dels linxaments, a qui diu defensar i protegir.
Pel que fa a la resta, també som concebudes com a peces d’eixe joc. Per al PP, el paper de l’esquerra és seguir el guió iniciant processos per a alliberar la festa del segrest al qual està sotmesa i generar alternatives sense linxaments ni tortura. I el paper de les organitzacions animalistes és el de seguir el camí que ens han marcat fent pressió sobre els governs municipals d’esquerra que no inicien aquests processos. Més dades que els taurins haurien de tindre en compte: des dels seu punt de vista, haurien de veure el PP com el piròman que, quan s’inicia l’incendi que desitjava provocar, apareix disfressat de bomber.
És trist veure com, a molts llocs, l’esquerra juga a aquest joc amb les regles del PP. A alguns ni tan sols els calen coalicions on el PSPV faça el paper de dolent. De vegades, es presenten davant la ciutadania com a defensors dels linxaments, fent de succedani davant uns vots que mai guanyaran. Altres, es presenten com a impotents davant una iniciativa que s’escapa de les seues competències i, quan topen amb el moviment animalista i la via oberta pel PP, amaguen el cap sota l’ala davant d’uns vots que perdran.
Perquè nosaltres no juguem a eixe joc. No formem part de les cosmovisions basades en pretexts amb els quals justificar allò vell, carregat de defectes i injustícies, però conegut. Les nostres estan basades en els arguments que justifiquen un pas endavant. Nosaltres juguem a viure al segle XXI i si això implica passar per damunt dels peons que mou el PP, no ens fa cap por.
[1] Conselleria de Governació i Justícia. DECRET 31/2015, de 6 de març, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de festejos taurins tradicionals a la Comunitat Valenciana (bous al carrer) [2015/2176]. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 10/03/2015, nº 7.482, p. 6.996-7.045.
[2] Conselleria de Justícia, Interior i Administracions Públiques. DECRET 24/2007, de 23 de febrer, del Consell, pel qual s’aprova el Reglament de Festejos Taurins Tradicionals a la Comunitat Valenciana (Bous al carrer). [2007/2564]. Diari Oficial de la Generalitat Valenciana de 27/02/2007, nº 5.459, p. 9.413-9.447. Article 14.
