Uns dies més tard, la guàrdia civil va fer un comunicat intern en el qual explicava que Jaume Monfort no tenia raó. No tenia raó per parlar la llengua valenciana a uns funcionaris de l’estat dins del territori valencià. Aquest atac és més greu encara, ja que va anar dirigit a un representat de la ciutadania, elegit democràticament pel poble. La comarca de la Marina Alta és una comarca com la nostra, la de la Plana Alta, on majoritàriament la gent és valencianoparlant i on els nostres fills i filles, que reben una educació pública, ho fan en la nostra llengua. L’actitud dels cossos i forces de seguretat de l’estat en molts casos (per sort, no en tots) és colonitzadora i repressiva. Eixa famosa contestació de molts d’ells (“Háblame en castellano que estamos en España”) així ho evidencia.
Però s’obliden que a l’Espanya on estem hi ha, a banda del castellà, tres llengües més que són tan oficials com el castellà i que amb aquestes actituds sols augmenten la fractura cada vegada més gran en la societat i la nul·la integració sociocultural i lingüística al territori al qual, teòricament, estan per a servir.
Tots tenen dret a sentir-se molt espanyols o molt valencians, fins i tot molt espanyols i valencians. Una persona castellanoparlant no serà menys patriota espanyola o un agent de les forces de l’ordre de l’estat no servirà pitjor la ciutadania a la qual es deu si parla valencià o si, almenys, l’entén. No hauria de ser estrany que un persona immigrant castellana parlara valencià, ja que, al cap i a la fi, la llengua és una eina de comunicació i serveix per a això, per a comunicar.
El problema és que des d’alguns sectors de la política valenciana l’han utilitzada per a dividir i així aconseguir rèdit polític els vint anys que han estat al front del govern de la Generalitat. S’ha de fer front als atacs tan virulents a les nostres senyes d’identitat i lluitar per la normalització lingüística i també pel dret a disposar d’uns mitjans de comunicació en la nostra llengua. Els valencians i valencianes tenim dret a utilitzar la nostra llengua pròpia dins del nostre territori i ningú ens pot dir el contrari. S’ha de cercar el benestar dels valencianoparlants i respectar la normalització lingüística.
Sols així els nostres fills i les nostres nétes podran continuar aprenent, parlar i estimar amb la nostra llengua, la llengua del Tio Canya.
David Casanova @dbenlloch
