França se’ns descobreix inquieta amb la seua condició, amb la seua ‘mateixitat’. El problema de la identitat, exageradament tractat, genera ‘monstres’. França porta molts anys, en paraules de Le Pen, “suportant els emigrants”. Porta molt de temps arrastrant la seua condició d’antiga potencia colonial. Patèticament. I així els va… Porta moltes dècades, o inclús més, preguntant-se què ens passa, què som, cap a on anem.
Fa uns vint anys, el país veí vivia en una fase de ‘siniestrosi’ i ‘sinestrosi’. És una altra forma d’anomenar la hipocondria o és una altra forma de designar la fúria o els deliris raonables. En què consisteixen?
Quan t’accidentes, és possible que tendisques a exagerar una impotència funcional. Açò significa que et sents un pelleringa (comparat amb el que abans eres) i per això prolongues de manera anormal la teua incapacitat. Sens dubte pateixes seqüeles objectivals, però al mateix temps les enriqueixes amb un dolor subjectiu.
Recorden El infierno imaginario de Molière? Crec que així es diagnosticava la patologia, real i/o imaginària, que França patia per aquelles dates: uns vint anys enrere.
Davant Estats Units d’Amèrica sempre al capdavant, davant una Alemanya emergent, davant els dracs asiàtics, els nostres veïns es queixaven, i bastant. Vivien una fase de malestar, un dolor inespecífic, i difícilment diagnosticable. Per descomptat, França ja no era el que havia sigut.
No sabem com va quedar aquella malaltia passatgera. Si és que era passatgera. Uns vint anys transcorreguts, després d’una dreta encarnada amb la figura de Jaques Chirac i Nicolas Sarkozy (corrupta o patètica o ambdós coses a la vegada), després d’una esquerra evanescent i adúltera (és a dir, que ‘tonteja’ amb la dreta), els ultres pareixen emergir. Horror i horror.
El Govern Català ha demanat l’ingrés a la francofonia. És una bona opció. El francés és la llengua d’ús relativament freqüent a Catalunya. Això forma part de les seues millors tradicions. De tota manera, el millor haguera sigut demanar l’ingrés a la psicofonia.
L’últim… que apague la llum, l’il·luminisme, la Il·lustració.
