El Déu vertader, no és altre que el vell nacionalisme espanyol, -paradoxalment, veges tu per on, ens acusen del mateix-, maquillat a l’estil de “progre girondí”. Els valencians d’eixa manera, serem d’enhorabona, ja que raurem sota el paraigua diví, i passarem a gaudir, guanyant les votades Ciudadanos, de llibertat, igualtat i fraternitat, virtuts clàssiques desitjades també pels catòlics.
La Santíssima Trinitat, que preconitza aquestes virtuts, fonaments de la Revolució Francesa, incompatiblement hi disposen d’una estratègia perversa per implantar-les, ja que per aconseguir els propòsits, pretenen usar la igualtat per enrasar-nos amb la resta de ciutadans de l’Estat, rasament que ens rebaixa, perquè tenim llengua i costums propis, usant com a model uniformador aquell emprat pel Borbó ignominiós Felip V, de fer valdre furs castellans, alabats i ponderats per les elits centralistes madrilenyes des d’aleshores, les quals han preservat a capa i espasa, seguint xuclant-nos la saba a la manera del vampir per a tenir-nos sotmesos, i entrebancant-nos drets, llengua i finançament adient per exemple. Així que, coartada la voluntat, conculcada la llibertat tenint-nos lligats en curt, igualtat en la butxaca buida, i fraternitat passant-nos la mà pel llom, dient-nos com de cabdals som, serem com fins ara a la seua discreció, raent en la injustícia.
No me n’afillaria cap com deia de la Santíssima Trinitat, perquè no tindran en compte posem per cas, que la nostra llengua pròpia el valencià, conreat al llarg dels segles a la nostra terra, aquell que més ens ha mantingut apegats a ella, tractat durant segles fins a hui “oficialment” com un idioma d’aldea”, a pesar que tant la Constitució Espanyola com l’Estatut d’Autonomia, així com la Llei d’Ús del Valencià determinen, que és oficial al nostre territori, i hauria d’ésser tractada en igualtat de condicions que el castellà, l’altra llengua oficial, és un idioma en perill d’extinció, un idioma minoritzat, com demostren els nombrosíssims atacs soferts que s’han perpetrat contra ell, que l’han deixat fins i tot de procedència ibera, afegeix-se’n ara el triumvirat en contra amb manifestacions recents, com les de Punset en les seues paraules en aquell discurs titllant-lo d’aldeà, després Rivera recalçant-la estant d’acord en el fons del missatge, criticant l’augment de l’ús del valencià a l’educació, qualificant d’eixa manera la identitat de l’idioma com un objectiu polític a l’escola, tractant d’implantar un altre model, que deixaria més feble encara si li cap, a la sort de la família i el carrer el seu aprenentatge, com volia aquell inefable conseller d’Economia del PPCV, de l’època Camps, José Manuel Vela.
Així mateix, l’ínclit Cantó, sense haver-se desenvolupat cap mesura per part de la Conselleria d’Educació encara, recalça Punset manifestant estar totalment d’acord en ella, perquè “se està creando una desventaja competitiva con la inmersión”, Cantó afegeix en declaracions al programa de la Sexta “Al Rojo Vivo” que “la inmersión és una obligación” essent partidari de poder elegir, “no hay que coartar llibertades”, tot sense aclarir per què i qui ha coartat llibertats ací al País durant segles. Assegura Cantó, que el seu fill educat a Madrid, és bilingüe en anglés i espanyol, però,” que esto a València no puede ser”, mostrant d’eixa manera quins interessos del País, i en concret de la llengua pròpia, defensarà al Congrés dels Diputats a Madrid quan ocupe l’escó adient.
Ja de dir que els naranjitos, contra la immersió en valencià, presentaran en els ajuntaments, on hi hagen regidors de la seua formació, mocions en contra d’ella. Obviaran així els estudis dels que saben sobre l’assumpte, pedagogs, universitats i mestres els quals demostren i donen suport a la idoneïtat del sistema d’immersió a l’ensenyament, que diu que el xiquets quan es graduen, sabran valencià, castellà o qualsevol altre o altres dels idiomes triats.
Davant tot açò, ¿ens volen dir Rivera, Cantó, i Punset on eren quan ací al País es produïen les descreences adreçades a la nostra llengua, en forma i manera de la negació sistemàtica d’apertura de línies en valencià demanades pels pares, al tancament d’altres, sobretot ja iniciat el curs redreçant-les al castellà, perpetrats pels seus afins ideològics, mitjançant el decret del trilingüisme emparat per la LOMQE, la qual donà pas i ales perquè per exemple, en l’escola concertada hi haja ara mateixa una minsa oferta de línies en valencià del 7%? I a més a més segreguen per sexe? Ja sé on eren, estudiant-se la doctrina FAES.
Haurien de mirar-se ho bé, encara que no ho faran perquè amb l’excusa d’aplicar línies en proporció igualitàries, volen ni més ni manco el que senten, que el valencià fos un idioma marginal d’aldea, deixat als seus peus i als dels mercats. Encara més, amb la fal·làcia que en la immersió, els xiquets d’extracte pobre, no aprendran l’anglès, perquè els pares no poden remetre’ls a Anglaterra a aprendre’l, pretenen que nosaltres paguem les estances a Anglaterra dels seus fills.
Com que la hipocresia pul·lulant em fa ois, agafaré aire recercant una pinada, on davall d’ella, potser hi haja una cadernera soprano que em desenutge amb els seus deliciosos refilets.
Albal, l’Horta Sud – País Valencià
