Mentre que les televisions de tot el món analitzen la victòria de Donald Trump als EUA, ningú parla del canvi social que s’està produint al Canadà. Sembla una notícia sense cap importància, però el 19 d’octubre del 2015, el Partit Lliberal va guanyar les eleccions generals amb majoria absoluta, després de 9 anys governats pel conservador Stephen Harper.
El candidat lliberal Justin Trudeau és un polític de 45 anys, fill del primer exministre canadenc Pierre Trudeau, que va governar Canadà durant els anys setanta. És professor de francés, està casat amb la periodista Sophie Grégoire i tenen dos fills i una filla. Sembla un polític normal i no hi ha moltes coses que destacar, però un any després de les eleccions, la població del Canadà continua il·lusionada i feliç amb el seu primer ministre. Frank Graves, d’EKOS Research Associates, diu: “Durant tots els anys que he coordinat sondejos, i n’han sigut molts, no he vist mai res paregut”.
Pocs dies després de jurar el càrrec, el Govern de Canadà va acceptar l’entrada al país de milers de refugiats procedents de Síria. El 22 de febrer, el Govern va suspendre, de forma immediata, el bombardeig de l’aviació sobre poblacions de Síria i d’Iraq. Canadà va decidir proporcionar ajuda humanitària a la població afectada per la guerra i deixar d’assassinar.
La igualtat de gènere. Trudeau va dir estar “orgullós de ser feminista”. El seu Govern manté la paritat d’homes i de dones. Quan un periodista li va preguntar per quina raó era important la paritat, contestà: “Perquè estem en el 2015”.
Legalització de la marihuana. Considera que les despeses de l’Estat relacionades amb la criminalització de la substància representa un cost anual molt elevat. La legalització implica un control del consum i ajuda a lluitar contra els traficants.
Transparència del Govern. Proposa fer públiques, trimestralment, les despeses dels diputats i senadors. Defensa que el Govern ha de ser “obert per defecte” i que el secret ha de ser només una excepció.
L’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. Quan la premsa li va preguntar al respecte digué: “No és una funció del Govern decidir què fa una dona amb el seu cos”.
Fa uns dies, el govern de Justin Trudeau va iniciar un procés ambiciós per dotar d’una renda bàsica d’uns 900 euros al mes a la població de l’Estat d’Ontàrio amb uns ingressos inferiors als 15.000 euros anuals, més un suplement de 350 euros per a les persones amb alguna discapacitat.
La renda bàsica es defineix com el dret de la ciutadania,a percebre una quantitat periòdica de diners per cobrir les necessitats vitals. Esta renda no exigeix cap contraprestació per part dels afectats.
Evidentment, cap canal de televisió al nostre país s’ha fet ressò de la notícia. Resultava molt més productiu parlar del nomenament de Trump, com a president dels EUA, que analitzar una notícia que podria canviar l’economia mundial i redirigir la funció de l’Estat.
El nomenament del primer ministre del Canadà, Justin Trudeau, representa una altra forma de governar, ens anima a abandonar el pessimisme polític i a lluitar per aconseguir que les transformacions socials i econòmiques que estan produint-se arreu del món arriben algun dia al nostre país.
