Les dades aportades en ell només poden ser qualificades de esgarrifoses: la taxa de risc de pobresa i exclusió entre la població infantil valenciana arriba al 36,6%, la taxa de fracàs escolar és del 30,4% (9 punts per sobre de la mitjana espanyola) i la d’abandonament escolar de un 26,9% (2 punts per sobre de la mitjana estatal i 14 sobre la mitjana europea).
Feia només tres setmanes que la Fundació FOESA i Càritas havien presentat a València un altre informe sobre exclusió i desenvolupament social al País Valencià, en el qual les dades no eren socialment menys demolidores que els aportades per Unicef: la taxa de pobresa i exclusió entre la població valenciana era del 31,7%, mentre que la desigualtat en el nostre territori havia crescut només en 4 anys un 10,1%, concretament entre 2008 i 2012.
Però aquest informe aportava altres dades no menys reveladores: el 49,5% de la població valenciana pateix l’exclusió de l’ocupació, una de cada tres persones està afectada per factors d’exclusió residencial (accessibilitat, adequació, habitabilitat i estabilitat de l’habitatge) i un 19% dels valencians es troba afectat per l’exclusió de la salut, reflectint-se fonamentalment en situacions de privació i de dependència. El 16% de les llars valencianes té problemes seriosos per seguir els tractaments mèdics, i un 13% els té per assegurar-se una alimentació suficient i equilibrada en termes nutricionals.
El passat mes de maig l’Institut Nacional d’Estadística ens complementava aquest panorama en publicar els resultats de la seua Enquesta de Condicions de Vida corresponents a l’any 2013. Segons el document elaborat per l’INE, el 50,8% de les llars valencianes no podia permetre’s anar de vacances fora de casa ni una setmana a l’any, el 41,6% no tenia capacitat per afrontar despeses imprevistes, el 11,6% patia retards en els pagaments relacionats amb el seu habitatge, mentre que un 19,9% tenia molta dificultat per arribar a final de mes (3 punts per sobre de la mitjana espanyola).
Què mostren aquestes dades?
Mostren un país en situació de fallida social. Un país amb una realitat que el Partit Popular instaurat al poder ha volgut en tot moment ignorar i amagar amb un discurs mentider, triomfalista i fal·laç (“la Comunitat Valenciana està liderant la eixida de la crisi a Espanya”, apuntava el president Fabra).
El País Valencià es troba cronificat en la marginació, l’exclusió social, la desigualtat i la pobresa infantil, tot després de haver sigut arrasat per unes polítiques socials i econòmiques dutes a terme en les últimes dues dècades per uns governants necis i sense escrúpols, corruptes i insensibles a la realitat que els envolta.
Un país afonat financierament, en fallida social i econòmica degut a l’espoli estructural, al saqueig de les arques públiques i al balafiament produït per una banda organitzada de polítics mafiosos i corruptes que s’han passat dues dècades ofrenant noves glòries a Espanya mentre feien taula rasa del territori valencià.
Patraix, València, a 22 de novembre de 2014.
