El Tribunal Superior de Justícia ha donat la raó a les famílies de l’escola “Rei en Jaume” de Xirivella que demanaven ensenyament en valencià. És la segona sentència ferma de la justícia en poques setmanes favorable a l’ensenyament en valencià. I sembla que no serà la darrera. Cal fer una miqueta de retrospectiva per a informar que el 10 de maig de 2010, el Director General d’Ordenació i Centres Docents de la Conselleria d’Educació i actual Secretari Autonòmic d’Educació, Rafael Carbonell va denegar l’aplicació d’un programa d’ensenyament en valencià a l’escola Rei en Jaume de Xirivella.

Seguint amb la història cal dir que l’escola comptava amb dues línies d’ensenyament, una en valencià i l’altra en castellà. El que es demanava era que les dues línies foren d’ensenyament en valencià, és a dir, que el centre comptara amb ensenyament bilingüe per garantir la competència lingüística per igual de les dues llengües oficials a tot el seu alumnat. Aquesta mesura va ser aprovada pel Consell Escolar del centre, acordada pel Consell Escolar Municipal i comptava amb un informe favorable de la Inspectora d’Educació de la zona. Per tant, reunia el consens i la capacitat decisòria democràtica i argumentada de tota la comunitat educativa local. No obstant, els responsables de la Conselleria d’Educació en aquella època, van denegar la petició sense cap argumentació relacionada amb aquest cas concret.

I va ser quan algunes famílies del centre es van assessorar a l’Oficina de Drets Lingüístics d’Escola Valenciana i l’entitat va posar a la seua disposició el seu advocat per presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Ara s’ha notificat a Escola Valenciana la sentència ferma que obliga a la Conselleria d’Educació a l’aprovació de l’aplicació del programa d’ensenyament en valencià que va denegar fa tres cursos. Ara l’Administració educativa té un mes per a fer el canvi de programa.

Com diem, és la segona sentència que el TSJ falla en aquest sentit després que obligara a la Conselleria d’Educació a rectificar per un cas semblant, el del col·legi concertat Sant Cristòfol de Picassent tal com va anunciar Escola Valenciana el 26 de desembre de 2012. I amb tanta raó, a què espera la Consellera Català per tirar al carrer al responsable de tot aquest disbarat i atzagaiada, el senyor Rafael Carbonell. La raó demana dimissió.

Tota aquesta moguda ha arribat justament l’últim dia que tenen els centres educatius per a presentar a la Conselleria d’Educació el Projecte Lingüístic del Centre, (PLC), que és el document base que elabora cada escola per determinar les llengües en què s’imparteixen les àrees de coneixement i les llengües que s’usen a les diferents activitats que es desenvolupen al centre. I quan desenes de centres han demanat canviar al Programa Plurilingüe d’Ensenyament en Valencià per al curs que ve. Què farà el matrimoni Català-Carbonell, continuar essent ben avinguts i carregar-se el dret a vehicular l’ensenyament en la nostra llengua?

A nit a Alacant, Escola Valenciana va lliurar el seus guardons en reconeixement a la trajectòria individual i col·lectiva en defensa de la normalització del valencià. Els mestres Joan Ponsoda i Vicent Pitarch, incansables lluitadors de l’escola en valencià compartiren distinció amb el nostre grup estimat Al-Tall. Tot un homenatge de trellat, on la presència del poeta Vicent A. Estellés es va fer palesa amb la cançó “Assumiràs la veu del poble” en les veus dels xiquets i xiquetes de l’escola Gabriel Miró de Calp. Volen vostès més raons? Jo en tinc prou. Ara cal dimissions.


(24 febrer 2013).

Comparteix

Icona de pantalla completa