La llei és un referent per a la construcció d’un mateix projecte de futur a partir de l’adhesió lliure i democràtica, del Dret a Decidir. Al País Valencià necessitem eines com aquesta per a potenciar la integració dels territoris de llengua i cultura castellana, d’arrel aragonesa pel nord, dins del projecte pel Dret a Decidir del poble valencià.
El poble aranès ha expressat el seu desig de ser i de fer valdre i exercir plenament els seus drets. Per la seua banda, i a través del Parlament, el poble de Catalunya reconeix la realitat nacional occitana (cultural, històrica, geogràfica i lingüística), i la identitat i els drets històrics del poble aranès.
Així, Aran s’ha de dotar d’una organització territorial pròpia a partir dels seus sis terçons i d’una llei electoral específica i ha de pactar el seu finançament d’igual a igual. Abans, Aran haurà de referendar aquesta llei, malgrat els atacs permanents de l’Estat espanyol al Dret a Decidir dels pobles.
L’aranès serà la llengua preferent de les administracions al seu territori, el que fa de l’Aran l’únic territori de llengua occitana on estarà reconeguda, protegida legalment front a atacs i exclusions i integrada en el sistema d’ensenyament amb l’objectiu d’establir les bases per a la seua plena normalització.
Carles Barrera, Síndic major d’Aran, declarà al Parlament de Catalunya, després de l’aprovació de la llei, que “en un Estat democràtic tothom ha de tenir llibertat per a decidir i opinar sobre el que li sembli. Aquest dret no se li pot negar a ningú”. Des de la PDaD-PV, desitgem que el poble aranès, el valencià i tots els altres puguen accedir plenament a l’autèntica democràcia que representa el Dret a Decidir.
