Anys fa que la gent feia burla de qui els dies abans de cap d’any demanàvem a familiars propers algunes coses que ens feien falta per muntar l’acampada al Festivern. Llavors allò que coneixem com ‘La Música en Valencià’ era poc més que un reducte cultural de l’esquerra independentista, fora del qual a dures penes algú podia poc més que reconèixer el nom d’alguns grups com La Gossa Sorda o Obrint Pas.
El final del 2015 i l’entrada al 2016 han demostrat que aquells temps queden lluny, molt lluny. Així ho demostra el Sold Out que han hagut de penjar en aquesta edició del Festivern —l’onzena— que s’organitza anualment per celebrar el cap d’any a les comarques centrals valencianes. Més de 10.000 persones cada dia han participat enguany d’aquest esdeveniment que definitivament es consolida com una de les ofertes preferides per a molts joves, no només valencians, que es reuneixen per celebrar el final de l’any entre amics i coneguts i rebre el nou amb la música en directe d’alguns dels seus grups preferits, com La Gossa Sorda —el seu últim Festivern, ja que fa temps que han anunciat la seua retirada dels escenaris—, Boikot, Aspencat o Juantxo Skalari, la presència dels quals al festival ha servit perquè milers de persones assentaren les seues tendes de campanya a Tavernes de la Valldigna, on s’han celebrat les últimes edicions del festival.
A banda dels concerts, el Festivern ha tornat a comptar amb una gran quantitat d’activitats que s’han celebrat al llarg dels dies que ha durat el festival, entre les quals es poden trobar campionats de pilota valenciana, futbol sala o bàsquet, a més del concurs de paelles que se celebrà a la plaça del poble o el Triatló Internacional de Pingüins que el dia 26 de desembre va servir, com cada any, d’escalfament per al festival.
Amb aquesta edició, en la qual ha sigut necessari ampliar la carpa en la qual es realitzaven els concerts i habilitar zones d’acampada no previstes per l’afluència massiva de públic que ha rebut la capital de la Valldigna, s’ha demostrat el que de manera no tan evident ja s’intuïa: que la Música en valencià comença a tindre múscul social suficient com per fer-se un espai en el panorama de l’oci al País Valencià. S’evidencia així la capacitat de penetració que ha tingut en els darrers anys entre els joves valencians, que ha conformat un públic heterogeni pel que fa a ideologies i sensibilitats nacionals, deixant enrere —voluntàriament o involuntària— l’entramat underground que l’havia caracteritzat en un primer moment i l’estret vincle que mantenia amb la militància de l’esquerra independentista.
Sembla que amb això, com es diu des de fa anys, la Música en Valencià es normalitza, i el Festivern, una de les tres grans fites anuals (juntament amb el Concert de Falles i el Feslloch, el festival de la música en valencià, tots dos organitzats per Escola Valenciana), no és cap excepció, sinó més bé el reflex de com una xarxa cultural humil i —diem-ho— precària ha anat assumint les dinàmiques de qualsevol altra indústria.
Sense malíccia i —per què no dir-ho també?— amb tristesa: ¿hi ha millor metàfora per il·lustrar la deriva de la indústria que el president de la Generalitat Valenciana Ximo Puig (PSOE) entregant el Premi Ovidi Montllor honorífic a la millor trajectòria als quasi-responsables de tota una generació de catalanisme cultural i polític, com són els Obrint Pas, i amb les corresponents declaracions del seu dolçainer Miquel Gironés: “Potser el país ja no necessita lletres i cançons reivindicatives, potser ara la normalitat que ens cal és cantar sobre les persones, sobre l’amor i la pau…”?
Raimon Ribera / Sergi Müller
Tavernes de la Valldigna
