Xavier Ferre ha rescatat l’informe de la censura franquista causant de la prohibició d’un text de Fuster que ara, gràcies a la recerca històrica podem llegir, es tracta d’un volum de la col·lecció Edicions d’Aportació Catalanes que al 1963 deuria haver eixit al carrer. El llibret en qüestió hi enclou dos assaigs de Fuster, en el primer l’autor tracta d’esbrinar les causes del fracàs d’unificar l’Estat espanyol, el segon és una reflexió sobre el posicionament del poeta Joan Maragall davant de la Setmana Tràgica amb el rerefons de la seua visió del paper de la burgesia catalana. L’editor, Xavier Ferré, historiador conegut per les seues investigacions sobre el valencianisme, inclou una introducció aprofundint sobre les idees aportades per Fuster de forma que la publicació resulta més que recomanable.

Fuster constata la constant històrica que explica el que està passant a Espanya. Com he dit, el text fou escrit al 1963, en plena dictadura i amb la ingènua pretensió de passar per la censura, la qual com era previsible no el va deixar, i és que el tema central resultava intocable: el nacionalisme espanyol i la seua incapacitat per unificar totalment la diversitat peninsular. En eixa tasca dirigida des del poder i l’oligarquiaha buscar tindre com aliada l’esquerra, així, Fuster remarcarà com “l’aliança de la dreta i l’esquerra espanyola ha estat automàtica sempre que el problema nacionalitari de la perifèria s’hi ha plantejat”. Doncs bé, eixa afirmació és la que el censor al seu informe desfavorable situa com a punt clau, llegim en castellà: “llega a la obcejación de echarles en cara a los españoles la mostruosa unión de derechas e izquierdas cuando se trata de defendre la unidad de la patria…Su aberración le impide,por lo visto, comprender cuan honda repugnancia tiene que inspirarles a los españoles normales la vileza separatista para que olviden sus diferencias programaticas y vuelvantodos a una contra el intrigante descaro que la fomenta”.

Les frases del censor no tenen pèrdua. De nou la qüestió catalana hi és determinant, sense ella no es poden explicar les pressions a favor de la gran coalició, ni l’existència de Ciudadanos, com tampoc les maniobres de part dels dirigents històrics del PSOE. I és que eixa tradició espanyolista està molt arrelada en sectors de l’esquerra. És ben cert que les coses poden canviar, que unes esquerres que volen innovar estant assumint la convocatòria d’un referèndum o, tanmateix, des de formulacions federalistes considerar el dret a decidir. Resulta, però, evident, que alguns històrics i altres no tan històrics subscriurien avui les paraules del censor franquista. Tanmateix, al meu modest entendre al tira i arronsa entre l’Estat i el Principat hi ha propostes amb accions o alternatives confuses, o fins i tot, més que discutibles, especialment en “Junts pel Sí, al meu parer una aliança sense nord, sota l’hegemonia del sistema.

El text de Fuster és oportú, fa pensar, i prou. En línies generals observe manca de reflexió o superficialitat, sense oblidar l’existència d’interessos per mantindre posicions de poder. Mancaria debat assossegat, les urgències immediates, però, acceleren el ritme dels esdeveniments.

Comparteix

Icona de pantalla completa